Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


ACTIVITATS - Actes oficials

imagenes/voleu.png
12-06-2017: 1 d'Octubre de 2017

Voleu que Catalunya sigui un Estat Independent en forma de República?

 

1 d'Octubre


llegir mes

imagenes/calendario.png
20-12-2016: Homenatge al President Macià

Diumenge 25 de desembre a les 11.30 h Grup d'Estudis Polítics asistirà a l'homenatge al President Macià que se celebrarà a Plaça Catalunya, davant el monument. Amb la participació de Marina Llansana, periodista i vicepresidenta d'Òmnium Cultural; Trini Capdevila, regidora i presidenta del districte de l'Eixample; i Marc Borràs, president d'ERC-Barcelona Vella. 

 

Homenatge


llegir mes

imagenes/calendario.png
02-12-2016: Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona

Setze organitzacions polítiques, socials i de defensa dels drets humans han presentat a l’Ajuntament de Barcelona un escrit de petició perquè el Ple de la corporació interposi una querella criminal davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona “a efectes que, per part d’aquests, s’investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar als ciutadans i ciutadanes de la nostra localitat, es determinin les circumstàncies en les que van ser perpetrats, qui van ser els responsables directes i indirectes i, si s’escau, que es procedeixi a la seva imputació, processament, judici i condemna”.

Els signants de l’escrit són Enric Garriga d’AMICAL DE MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPS; Enric Pubill de l’ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXPRESOS POLÏTICS DEL FRANQUISME; Oriol López de l’ASSOCIACIÓ CONÈIXER HISTÒRIA; Pere Fortuny de l’ASSOCIACIÓ PRO-MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA; Rosa Sans de COMISSIONS OBRERES DE CATALUNYA;  Carlos Navarro de la CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL BARCELONA; Aurelia Quinto de la FUNDACIÓ ANDREU NIN; Emili Cortavitarte de la FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ – CATALUNYA; Pau Miserachs del GRUP D’ESTUDIS POLÍTICS; David Bondia de l’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA; Anna Arqué de la INTERNATIONAL COMMISSION OF EUROPEAN CITIZENS; Mariana Huidobro de l’IRÍDIA, CENTRE PER LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS; Francesc Tubau de LA COMUNA, PRESXS DEL FRANQUISMO; Carles Vallejo del MEMORIAL DEMOCRÂTIC DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE SEAT; Irene Escorihuela de l’OBSERVATORI DESC; i Adelina Ruiz de SOS BEBÉS ROBADOS CATALUNYA.

 

Quasi 5.000 execucions a Catalunya i una repressió implacable

 

Les organitzacions signants actuen sota l’impuls de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina que investiga els crims comeses pel règim franquista. L’escrit xifra en prop de 4.000 les execucions sumaries i unes mil d’irregulars a Catalunya, 1.717 de les quals van tenir lloc a Barcelona, i segons dades del Tribunal Militar Territorial Tercer hi ha 111.261 procediments judicials posteriors a 1939 que afectaven 147.176 persones, fets que consideren “una repressió implacable que va vulnerar sistemàticament els drets humans: execucions, tortures, empresonaments, detencions, robatoris d’infants, etc. A partir del 26 de gener de 1939, data en que les tropes d’ocupació entraren a Barcelona, es va establir un règim de terror a la ciutat en el que es perseguiren tots els moviments socials i polítics contraris al cop d’Estat: el republicanisme, el catalanisme, l’anarquisme, el comunisme, etc.”.

 

Quan es va promulgar la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’Amnistia, Espanya ja havia subscrit i ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest conveni internacional, que va convertir en obligatoris els drets recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, estableix en el seu article 15.1 que ningú podrà ser condemnat pels seus actes o omissions que no fossin delictius en el moment de cometre’s, segons el dret nacional i internacional i, en el seu art. 15.2, que res impedirà el judici i la condemna per actes o omissions que en el moment de cometre’s fossin delictius segons els principis generals del dret reconeguts per la comunitat internacional. Es dona la circumstància que en el moment de cometre’s, els crims perpetrats pel règim franquista estaven contemplats en la legislació de la República primer, i en la pròpia legislació de la dictadura després com a delictes ordinaris, i en el dret internacional com a crims contra la humanitat. És a dir: “assassinat, extermini, esclavitud, deportació i qualsevol altre acte inhumà contra la població civil, o persecució per motius religiosos, racials o polítics...”, com estableixen els principis de Nuremberg.

La demanda d’aquestes organitzacions es fonamenta jurídicament en els articles 10 i 96 de la Constitució Espanyola, l’article 1.5 del Codi Civil i els articles 26 i 27 de la Convenció de Viena sobre l’obligació dels tractats com a part de l’ordenament jurídic intern.

Per tant, les organitzacions signants consideren que “la llei d’amnistia espanyola no només transgredeix de forma genèrica els principis generals del dret internacional, sinó que vulnera pactes internacionals d’obligat compliment subscrits per Espanya abans que fos dictada. Per tot això, no pot impedir les accions judicials que tendeixen a la investigació dels crims comesos pel franquisme”.

Recorden que “l’administració de justícia espanyola ha investigat crims contra la humanitat comesos en diferents llocs del món (...) i pel contrari, s’ha negat, fins ara, a investigar aquests últims mitjançant arguments insostenibles que traeixen la clara doctrina que s’ha establert al respecte. Això ha motivat que les víctimes hagin hagut de recórrer en defensa dels seus drets a instàncies internacionals”.

Com a conclusió, l’escrit invoca com a fonamental “que les institucions públiques assumeixin com a pròpia la tasca de sensibilització en aquesta matèria, amb un enfocament basat en els drets humans, i promoguin l’acció de la justícia presentant querelles criminals davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona”. Rematen l’escrit amb una frase contundent: “No volem que la impunitat de la dictadura sigui més una característica del sistema democràtic”.


llegir mes

imagenes/20160911_101819.jpg
11-09-2016: 30è homenatge a Salvador Allende

El proper diumenge 11 de setembre de 2016 a les 10.30 es celebrarà un nou homenatge a Salvador Allende a la plaça que porta el   seu nom al barri del Carmel, que va ser inaugurada el gener del 1985. L'acte és organitzat pel Comitè Ciutadà per l'Homenatge a   Salvador Allende de Barcelona i el Centro Salvador Allende, i compta amb el suport de Casa Amèrica Catalunya.

La ciutat de Barcelona ha celebrat aquest homenatge des de l'any 1986, recordant el cop d'estat de l'any 1973 a Xile. És a dir que    enguany es commemoren els 30 anys seguits d'aquest homenatge de Barcelona a Salvador Allende. L'acte va néixer de la decisió espontània d'un grup de dones i homes que volien recordar la figura del president de Xile.

Posteriorment es va assumir el caràcter institucional de l'acte per part de l'Ajuntament. El govern de CIU va decidir que perdés  aquest caràcter institucional i va ser llavors quan es va crear un Comitè Ciutadà, format per entitats, partits, sindicats i persones  que organitzen activitats en record de Salvador Allende. Actualment l'acte torna a comptar amb el suport de l'Ajuntament de   Barcelona.

Enguany la persona convidada per tal de fer una intervenció al públic és Marina Subirats, sociòloga que ha treballat de forma molt  intensa en els àmbits de l'educació i el feminisme, activista i política de sempre compromesa. També intervindrà Eulogio Dávalos, president del Centro Salvador Allende. L'acte també inclou l'actuació musical de Alturas i Cabro Homer i la participació de FOC i els  trabucaires de Perot Rocaguinarda. Els moments més emotius de l'acte són també poder escoltar per megafonia les darreres paraules de Salvador Allende, les ofrenes florals i el cant dels himnes nacionals i del Venceremos.

Podeu veure les fotografies de l'acte clicant aquí.


llegir mes

imagenes/Portada.jpg
15-10-2015: Homenatge a Lluís Companys

Amb motiu del 75è aniversari de l'afusellament del President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, la Junta del Grup d'Estudis Polítics ha realitzat aquest matí una ofrena floral a la seva tomba. Companys, que morí assassinat per les tropes franquistes en la seva defensa de la República Catalana.

Lluís Companys i Jover, nascut al Tarròs (Lleida), fou el primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (1933), President de la Generalitat de Catalunya durant al Segona República Espanyola (1934, 1936-1940) i, President d'Esquerra Republicana de Catalunya. Detingut a França per ordre del Govern Espanyol, fou condemnat a mort en un Consell de Guerra sumaríssim sense garanties processals, de forma totalment il·legal.

Essent l'únic President democràticament escollit que ha sigut afusellat, morí la matinada del dia 15 d'octubre al Fossar de Santa Eulàlia, al Castell de Montjuïc, on descalç, trepitjant terra catalana - tal com ell mateix va voler - cridà "Per Catalunya", essent aquestes les darreres paraules del President Companys.

Podeu veure les fotos de l'acte clicant aquí.


llegir mes

imagenes/20150911_112625.jpg
11-09-2015: Homenatge a Salvador Allende

En la commemoració del 30è aniversari de la inauguració de la Plaça Salvador Allende, ha tingut lloc l'homenatge que cada any es ret a l'expresident xilè Salvador Allende, que morí l'onze de setembre de 1973.


llegir mes

imagenes/20150911_171308.jpg
11-09-2015: Via Lliure

Enguany, aquesta nostra Diada ha tingut un caràcter plenament polític gràcies a les properes eleccions del 27S. Unes eleccions plebiscitàries per a un futur Estat propi.


llegir mes



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte