Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - Reflexions a l'àgora

calendario.png
Nacions Unides demanen equitat i democràcia

Finalment, com era d'esperar, han intervingut les Nacions Unides en el conflicte Catalunya/Espanya.

Una carta de l'expert independent de l'alt comissariat dels Drets Humans Sr. Alfred de Zayas tramesa a l'ambaixadora espanyola davant les Nacions Unides, Sra. Menéndez Pérez, amb data 30 de gener, feta pública, posa de relleu la preocupació de la institució internacional per la manca de diàleg i fa l'oferiment per a "discutir la situació actual en el context de les obligacions d'Espanya per virtut del Dret internacional de drets humans". El Sr. De Zayas recorda, en la seva carta comunicant a l'Ambaixada la seva disponibilitat per al diàleg per a trobar solucions, que el dret dels pobles a la lliure determinació està consagrat en el primer article del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. També recorda l'expert designat per les Nacions Unides l'existència d'un informe presentat a l'Assemblea General, l'any 2014, (A/69/272), centrant el dret a la lliure determinació com clau per l'ordre internacional previst per la Carta de les Nacions Unides, assenyalant que "el referèndum és un mètode fiable per a sondejar l'opinió pública i evitar un consentiment artificial, a fi de garantir l'autenticitat de l'expressió de la voluntat pública en un entorn lliure d'amenaces i de l'ús de la força". El Sr. De Zayas comunica a la missió diplomàtica espanyola davant les Nacions Unides la seva preocupació per l'operació de descrèdit contra els dirigents polítics de Catalunya, la declaració del procés participatiu del 9N com a il·legal i els judicis contra dirigents polítics. Adverteix tanmateix el Sr. De Zayas que la realització de la lliure determinació, interna o externa, és una estratègia important per a la prevenció de conflictes i demana rebre comentaris del Regne d'Espanya, ja que entén que la negació de la lliure determinació genera conflictes. Les Nacions Unides, finalment, han iniciat la seva intervenció en el conflicte recollint informació. Els queda per saber que Catalunya és un poble ocupat i annexionat a un estat contra la seva voluntat que gaudeix del dret a recobrar les seves institucions, drets i llibertats com a estat. Aquesta gran veritat, que el Govern d'Espanya amaga per tots els mitjans possibles, és definitiva per a declarar la condemna de la situació a la qual aquest govern porta, enrocat en una legislació obsoleta i contradictòria amb les obligacions derivades de l'aplicació del Dret internacional a Espanya, negant-se a atendre la reivindicació catalana de celebrar un referèndum d'autodeterminació que beneeix l'alt comissariat de les Nacions Unides pels Drets Humans. L'escàndol internacional ja està servit. És on l'orgull de l'Espanya imperial sense imperi no hauria d'haver arribat. A Madrid, encara hi són a temps de rectificar abans que l'assumpte vagi més amunt. Els temps de "jo mano i ningú m'ha de dir el contrari", s'han acabat. Els exemples del Quebec i d'Escòcia són l'avís per al Govern d'Espanya de que la democràcia no és quelcom d’usar i tirar".


llegir mes

Eleccions estatals

Com molts altres han fet, fan i faran enfoco la situació entre Catalunya i España de cara a les pròximes eleccions del mes de juny a l'estat. És evident que amb la situació econòmica que estem patint i la poca credibilitat que desperta la política es vegi en l'horitzó un increment important de l'abstenció. I quin resultat pot comportar aquest augment de l'abstenció?

Tots els analistes adverteixen que aquest comportament - raonable per una part - pot fer incrementar les expectatives del PP de cara a, no tan sols tornar a guanyar unes eleccions sinó a facilitar-li una formació de govern i, per tant, una continuació de la política de retallades indiscriminades i brutals contra les classes mitjanes i treballadores de l'estat.

Distingeixo la situació a Catalunya, però no hem d'oblidar que les polítiques de dretes tant a Catalunya com a Espanya són molt i molt semblants. I quin és el mal menor per nosaltres, pobres "paganos"? Aquesta és la gran pregunta.

En resum: ens cal anar a votar? Per descomptat que si! Com ha dit algú és l'únic acte que ens iguala a rics i pobres; encara que el ric no cal que vagi a dipositar el vot a l'urna... Ja ho manipula tot per tal que vagin a votar altres a favor del seu interès. Ens queda una pregunta: un altre món és possible?.

Josep Guinot i Mauchan


llegir mes

Una reflexió sobre la religió

Parlar de religió sembla que cansi i avorreixi a molta gent però no es pot deixar de banda la influència que té la religió sobre molts aspectes de la vida cultural i pública del nostre país.

Doneu una mirada (desapassionada fins on sigueu capaços) al vostre entorn i veureu com aquest sentiment forma part del nostre ADN vulguem o no vulguem. Ens l'han inoculat des de fa tant de temps...

Doneu una mirada 50 anys enrere (els que pugueu) i veureu com a pobles i ciutats la parròquia era un centre molt important de poder... el mestre, el metge i el capellà eren (en molts casos) els confidents del policia o del cacic. I aquesta influència, una mica modificada, segueix utilitzant-se.

En fi, anem a noves eleccions... (Que Déu ens agafi confessats...)

Josep Guinot i Mauchan


llegir mes

La lluita contra l'oblit

Mira que en fa de temps que es parla de la memòria històrica, de la reparació - en el possible - dels crims franquistes, de la reparació per aquells actes il·legals, abominables, del “paseillo” de les revenges més subtils comeses per autoritats, moltes vegades a instàncies de veïns envejosos...

Els governs (de tots tipus) que han passat per la política de l’estat espanyol, poc han fet per resoldre aquesta taca en la societat. Uns més que altres... cert. El que fa el PP és escandalós.

Ja sé que tenim davant molts problemes, moltes mancances, però cal trobar temps per denunciar aquesta situació i també per agrair la seva tasca a les associacions que treballen per aconseguir resposta i respecte vers les víctimes del franquisme.

I, per descomptat, una abraçada sincera a la "Chuchi", a María Romilda Servini de Cubría, aquesta jutgessa argentina per plantar cara a la injustícia i a la barbaritat perpetrada pel PP.

Josep Guinot i Mauchan


llegir mes

Els tres graons

Fa molts anys que penso que en el partit on milito (PSC) des de el seu inici hi ha un debat pendent a voltes amb el catalanisme, el nacionalisme, el dret a decidir, l'independentisme, la secessió... Moltes companyes i companys han pres (o no) una posició vers aquests termes sense haver pensat massa en el seu significat. També podría ser que jo estigues equivocat i que els posicionaments obeeixin a un estudi profund, individual i/o col·lectiu sobre aquests conceptes. Estaria de més, seria sobrer, intentar definir el sentit d'aquestes paraules, el seu significat i fer un debat seriós i decidit?

Intentem-ho, si més no. Primer graó: dicotomia catalanisme - nacionalisme. El catalanisme, en tot cas, és per a la Viquipèdia "nacionalisme català", tot i que, per la Wikipedia, és "una doctrina de pensamiento político orientada a preservar y promover los valores propios y distintivos de la personalidad de Cataluña". Cal remarcar que, per a Wikipedia, el nacionalisme "es una ideología y un movimiento social y político que surgió junto con el concepto de nación propio de la Edad Contemporánea", però que "también se llama nacionalismo al sentimiento de pertenencia a la nación propia, algo en principio identificable con el patriotismo, pero distinto si va más allá del mero sentimiento e incorpora contenido doctrinal o acción política en un sentido concreto".

Per a la Gran Enciclopèdia Catalana, el catalanisme és un "moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans", on nacionalisme és una "actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació".

Per al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el catalanisme és un "moviment que defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans", mentre que nacionalisme és la "ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació".

Per al Diccionario de la Real Academia Española, el nacionalisme és "1. Apego de los naturales de una nación a ella y a cuanto le pertenece. 2. Ideología que atribuye entidad propia y diferenciada a un territorio y a sus ciudadanos, y en la que se fundan aspiraciones políticas muy diversas. 3. Aspiración o tendencia de un pueblo o raza a tener una cierta independencia en sus órganos rectores.” Catalanisme, en canvi, no és més que “amor o apego a las cosas características o típicas de Cataluña".

Segon graó: dicotomia dret a decidir - autodeterminació. L'autodeterminació és un dret potestatiu, reconegut per la comunitat internacional a certs pobles, perquè decideixin per via pacífica, mitjançant referèndum, la seva voluntat col·lectiva de seguir integrats en l'Estat Nacional al qual estan supeditats, o de separar-se'n fundant un nou Estat independent. Autodeterminació no vol dir doncs, independència, però sí dret d'opció a la independència.

La independència és un fet nacional que es crea amb la victòria d'una guerra d'alliberament (EUA, Algèria...), amb un moviment irresistible de la població dominada per una potència estrangera (Índia) o amb el triomf de l'opció independentista en l'exercici pacífic del dret d'autodeterminació. La legalitat d'aquest dret, que va començar sent natural, l'ha de reconèixer avui bé sigui l'ONU o bé el propi Estat, la integritat nacional està posada en qüestió.

La secessió pot ser un fet o un dret. En ambdós casos, el fenomen polític de la secessió requereix la prèvia existència d'un Estat Federal o Confederal, del qual formi part l'Estat que manifesta la seva voluntat de separar-se de la unió. La secessió, com a fet, sol confondres amb la independència. Però no és igual. En les guerres de secessió (EUA), el decisiu és la voluntat d'un Estat preexistent de separar-se de la unió amb altres Estats. Mentre que en les guerres d'independència es tracta de la procuració d'un nou Estat. Els moderns Estats federats han introduït en les seves Constitucions el dret de tots a la secessió.

Definida la independència, cal pujar al tercer graó per justificar la independència. Per què aquesta?

    • Perquè no hi ha nacions superiors ni nacions inferiors, sinó simplement nacions.
    • Perquè no hi ha nacions amb més drets que d’altres, ni nacions amb dret sobre les altres.
    • Perquè la independència política és l’única garantia real que serà preservada i respectada la identitat nacional de qualsevol comunitat.
    • Perquè el dret de cada nació a autogovernar-se és incontestable i universalment reconegut.
    • Perquè la independència política expressada en un Estat propi és la situació normal d’una comunitat nacional.
    • Perquè la independència és l’única conclusió que correspon a una anàlisi objectiva, suficient i intel·lectualment correcta del fet nacional.
    • Perquè la dependència política, encara que sigui en forma matisada, constitueix una mutilació de la llibertat de tots i cadascun dels homes que integren la comunitat oprimida.

Jo, com molts i moltes en el PSC, em considero catalanista (propugno el reconeixement de la personalitat política de Catalunya) i nacionalista (reivindico l'organització política de la meva nació) d’acord amb les definicions de la Gran Enciclopèdia Catalana i de l'Institut d’Estudis Catalans. Crec que Catalunya té el dret a decidir, o dit d’una altra manera, el dret a l'autodeterminació. El dret.

Accepto la definició de Nació que fa Pompeu Fabra en el seu diccionari: "Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat".

Voldria que dins Espanya es reconegués aquesta consideració i aquest dret. Que s’estructurés com a nació de nacions. En sentit federal. No desitjo la ndependència malgrat que no descarto defensar aquesta opció, donat que no veig - a curt ni a mig termini - una voluntat, per part dels nacionalistes espanyols a evolucionar cap a la racionalitat.

Josep Guinot i Mauchan


llegir mes

Europa s'està caient a trossos

En una entrevista concedida per Laura Boldrini al mitjà de comunicació italià La República, Boldrini ens proposa tres idees per tal que Europa sigui contemplada com a pròpia pels/les europeus/es: a) una contribució comunitària de garantia europea per a tots/es els/les europeus/es que necessitin un sosteniment econòmic dins els pressupostos de la Unió; b) la creació d’una ciutadania europea; i c) que els procediments electorals de cara a les eleccions europees siguin iguals per a tothom i que els/les candidats/es siguin transnacionals.

Cal exigir, doncs, un canvi a Europa que limiti el poder dels mercats, dels bancs, de les grans fortunes... i que lluiti decididament contra la corrupció, ja que de seguir com fins ara, Europa caurà a trossos, com molt bé diu Laura Boldrini.

En aquests moments s’està negociant amb Gran Bretanya uns acords (cal llegir més privilegis) per seguir (d’alguna forma) dins la Unió Europea. Gran Bretanya no han signat pas l’acord Schengen de lliure circulació per la ciutadania europea. Tampoc està - plenament - dins l’euro. Ara volen - entre altres prebendes -  perjudicar els drets laborals dels/les treballadors/es comunitaris/es no anglesos/es. Si no s’accepten les seves pretensions Europa pot perdre el pont cap als EUA; ara bé, si s’accepten, plegats començarem a pertànyer menys a Europa.

Josep Guinot i Mauchan


llegir mes

Probablement aquest tema sigui el més crucial de la situació actual. Situació política i situació social. Ens avergonyeix ser considerats, dir-nos obrers amb tot el que representa aquesta qualificació? Ens amaguem en considerar-nos “classe mitjana”?

Ja fa molt de temps que quan els obrers cantaven La Internacional: "Parias de la tierra", "damnats de la terra", hi havia qui recriminava aquests qualificatius. En canvi, avui, quan recordem la lletra: "amunt els que pateixen fam..." fam en tots els sentits de la paraula dins el seu context, potser no estem tan lluny dels "parias de la tierra...".

Interroguem-nos mentalment: qui ens ha fet creure qualificatius per sobre de les nostres possibilitats?. I ¿per què?. Sempre hi ha hagut persones que han falsejat els seus currículums tirant amunt estudis, experiències, estatus... però en el secret de la nostra consciència sabíem exactament que mentíem. Avui, però, probablement no som conscients de quin lloc en l’estructura social ocupem i aquest sigui un dels grans problemes de la nostra societat actual: podem dir-nos “desclassats”?.

Josep Guinot i Mauchan


El paper polític davant la monarquia

El sistema electoral britànic prioritza l’elecció dels seus membres per cada districte electoral i els diputats han de donar comptes als seus electors. Jeremy Corbyn no ha dubtat mai en votar i actuar segons la seva consciència.


llegir mes

Qui mou els fils del món?

Moltes i moltes vegades ens hem plantejat aquesta pregunta: qui decideix les qüestions socioeconòmiques importants que afecten l’equilibri (o desequilibri) mundial?


llegir mes



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte