Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PREMSA - Notícies

imagenes/calendario.png
19-07-2017: Don Tancredo

Bona part de l’esquerra espanyola, també de la catalana, ha entrat en una contradicció flagrant. Mentre donen unànime i entusiasta suport a la celebració de referèndums al Tibet, al Sàhara Occidental, a Crimea o a qualsevol indret del planeta on una comunitat nacional vulgui exercir el dret a decidir, estan absolutament dividits en la qüestió que la caverna anomena desafiament de la Generalitat.

 

Els uns s’han manifestat com a nacionalistes espanyols; els altres donen suport a l’1-O, i els més –en especial, a Catalunya– practiquen un don tancredisme que abans del mes de juny crèiem exclusiu de Rajoy. Saben els seus dirigents –haurien de saber– que la caiguda de les dictadures i els absolutismes ha provocat històricament l’aparició de nous estats (a excepció de la jacobina França) fruit de l’expressió popular de nacions que, de ser-hi, ja hi eren, però que se sentien maltractades o silenciades amb el vell model imposat per la força o la por.

La caiguda del règim soviètic, per exemple, ha fet que apareguessin a Europa els estats de Letònia, Estònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Armènia... sense que ningú s’estripi les vestidures. Indirectament, però també, els de la República Txeca, Eslovàquia, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Montenegro, Macedònia, Kosovo...

No cal anar tampoc gaire lluny per recordar que Irlanda va deixar de ser la Gran Bretanya o que Islàndia, Finlàndia i Noruega són estats creats al segle XX que ara tenen unes magnífiques relacions econòmiques i personals amb Dinamarca o Suècia. Els EUA han celebrat aquesta setmana el Dia de la Independència mentre signaven acords amb la Gran Bretanya i fa poc el Canadà va convidar el príncep Carles d’Anglaterra a commemorar la seva. Igual que Espanya amb les seves velles províncies, igual!

El Don Tancredo era un lance taurí que es practicà a les places de braus fins a la meitat del segle XX (a Lleida no, mai n’hi ha hagut, de plaça, fora d’algunes desmuntables), consistent a posar un subjecte vestit de blanc al mig de la rodola. Els experts i les lleis taurines deien que els toros pensarien que era de marbre i, així, no li clavarien la banya. Després d’innombrables envestides, es va suspendre la tradició. Millor agafar el bou per les banyes, com fan os forcados portuguesos, que, per cert, també van ser espanyols.


llegir mes

imagenes/guardiola.jpg
12-06-2017: Document: El manifest que ha llegit Guardiola a favor del referèndum

El manifest llegit per l'exentrenador del Barça, Pep Guardiola, a la manifestació a favor del referèndum que s'ha celebrat aquest diumenge a Montjuïc, ha volgut garantir al Govern el suport per tirar endavant el referèndum. "El Govern no estarà sol.

Estarem al seu costat", ha assegurat Guardiola davant del Govern, de les tres entitats sobiranies, ANCÒmnium i AMI, de representants del tota mena d'àmbits i de milers de persones congregades davant les columnes de Puig i Cadafalch. Guardiola ha llegit el manifest en català, castellà i anglès.

Aquí el pots llegir integrament:

'L'única resposta possible: votar'

Avui som aquí per deixar ben clar que el proper 1 d'octubre votarem en un referèndum per decidir el nostre futur. Votarem encara que l'Estat espanyol no ho vulgui. 

Ho hem intentat acordar aquest referèndum fins a 18 vegades i la resposta sempre ha estat No, ignorant el suport del 80% de la població i menyspreant la rotunda majoria amb la qual explica al Parlament. No tenim una altra sortida. L'única resposta és votar.

Els catalans avui som víctimes d'un Estat que ha posat en marxa una persecució política impròpia d'una democràcia en l'Europa del segle XXI. 

Un ministre de l'Interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia política que elaboren proves falses contra els nostres governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar les urnes.

Tots coneixem els intents per acabar amb el model d'escola catalana, pilar de la cohesió social. I del bloqueig de les inversions en les nostres infraestructures, com els ports, l'aeroport o els trens...

Avui l'Estat espanyol persegueix fins i tot el debat polític. Una amenaça extensible a tots els demòcrates: al Govern, al Parlament, a la seva presidència i a la seva mesa. Fins i tot, a la funció pública i als nostres empresaris que es veuen pressionats per la fiscalia i la policia judicial. És inèdit i democràticament insostenible. 

Aquest escàndol polític solament es reverteix amb més democràcia. Per això  demanem a la comunitat internacional que ens ajudi. Apel·lem a tots els demòcrates d'Europa i del món a fer-nos costat en la defensa dels drets avui amenaçats a Catalunya com el dret a la llibertat d'expressió política i el dret a vot. A fer front als abusos d'un estat autoritari. 

Els catalans votarem aquest 1 d'octubre, i quan el Govern de Catalunya compleixi amb el mandat democràtic no estarà sol.

A més, de la majoria democràtica del Parlament, el Govern ha de saber que tots i cadascun de nosaltres estarem al seu costat.

Ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai acudirem a les urnes i defensarem amb totes les nostres forces la democràcia i els nostres representants. Hi estem compromesos. No fallarem!


llegir mes

p.jpg
Realitat i mentida

Hi ha qui comença a dir que a Catalunya hi ha violència. No sé què entenen per violència ni si tan sols alguns dels que parlen de violència l'han vist en algun lloc. Tampoc sabem què entenen per violència.

Si és una manifestació o un acte de protesta, és ben clar que no es tracta de violència si entenem per violència qualsevol acte hostil amb força física. Si es tracta de paraules malsonants i xiulades com a expressió de desgrat d'alguna actuació, tampoc és això valorable com a acte de violència. Només es produeix en l'imaginari de la persona que ho diu, amb una clara intencionalitat de confondre i de donar una mala informació o transmetre una situació coactiva inexistent.

Hi ha qui voldria una comunitat d'idees, d'opinions i d'interessos. Però no vol veure ni comprendre que els interessos i les idees de la Catalunya democràtica no són els mateixos que els de La Moncloa ni de La Zarzuela. Les diferències són clares. La tendència de l'Estat central cap al monopoli del poder és conseqüència de l'afany de domini d'un imperi desmembrat que es proposa dominar tota la política. Domini implica restriccions als dominats. Catalunya és territori dominat per un govern d'Espanya que, passant per damunt de Parlament de Catalunya i Generalitat, transforma la sobirania catalana en dependent.

Només mirar la història d'Elna, els fets ens recorden que la població catalana d'Elna fou annexionada pel rei Lluís XI de França i el seu defensor Bernat d'Oms, decapitat el 1474. El territori fou restituït a Catalunya el 1493, fins que, el 1659, Castella el va cedir de nou, amb el Rosselló, a França, en pagament de deutes de guerra, acabada la guerra dels Segadors amb Catalunya (1640-1652). Decapitar els caps de la defensa contrària vençuda o els de l'aixecament és un vell costum de la violència militar del passat. En l'època moderna, fins a la mort del dictador, es feien ajusticiaments previ consells de guerra, i afusellaments o garrot vil, segons els casos i qualificacions, per sentència.

Avui és la desobediència com a figura delictiva la que impera i serveix per a tot. Desobeir el dictat de l'autoritat no comporta bandejament, allunyament o estranyament del territori, com durant la dictadura. Però les acusacions són el primer pas per allunyar el polític rebel del seu lloc de poder, per molt que hagi sigut elegit democràticament acomplint un programa o un mandat electoral. L'obligació d'obeir el que jutges no elegits democràticament decideixin està avui per damunt del mandat democràtic i de la sobirania dels pobles annexionats a Espanya o a França. El problema s'agreuja quan aquesta justícia s'enroca en la Constitució i sembla desconèixer i no considerar les obligacions de respecte al dret internacional, que legitima i converteix en legal l'aspiració dels catalans al referèndum d'autodeterminació. Està per estudiar i valorar fins a quin punt pot avui l'Estat mantenir la idea d'obediència obligada a poders que el poder supranacional del dret posa competencialment i jurídicament en discussió quan toquen fets vinculats a drets internacionalment protegits com a fonamentals. Vol dir això que Espanya no ha evolucionat en el món del dret? Vol dir això que el poder d'Espanya encara no ha assimilat el que significa formar part d'un ordre internacional en el qual allò que menys pesa és la Constitució o la dita Carta Magna d'un estat, perquè s'imposen les llibertats i els drets humans per damunt de les muralles constitucionals caigudes, estant ja abolida la pena de mort, tant física com política?

En els temps actuals no ens podem creure que les constitucions dels estats hagin transformat la realitat jurídica i social dels pobles. Hi ha lleis que no ofereixen cap garantia i més quan impedeixen la democràcia directa. Montesquieu ja deia que la democràcia exigeix igualtat i la saviesa que fa el bon govern, no l'altivesa, la supèrbia que qualifica els governs de tendència despòtica i absolutista. Segons el mateix Montesquieu, l'existència de les desigualtats converteix en temporal i curta tota constitució i desferma les lleis. Per no fonamentar el poder en la mentida, la corrupció i l'extralimitació, les lleis han d'afavorir els bons costums, les llibertats i el principi democràtic, la justícia social, els drets humans i la dignitat de les persones i pobles com a fonaments de l'estat de dret.


llegir mes

imagenes/calendario.png
28-02-2017: Demanem al poble de Catalunya que no es deixi atemorir per qui ens vol com a poble dependent d’Espanya

“Unitat política de les forces catalanes en la defensa de l’activitat parlamentària”

“Adhesió a les accions del Govern per la consecució de la convocatòria del referèndum”

El debat parlamentari sobre el referèndum d’autodeterminació a Catalunya, tal com recomanen els experts de les Nacions Unides, s’ha vist novament interromput per   accions judicials de l’Estat per desobediència i prevaricació contra la Mesa del Parlament.

El Grup d’Estudis Polítics mostra la seva indignació i preocupació per aquesta escalada conflictiva promoguda per l’Estat espanyol contra càrrecs d’institucions democràtiques catalanes.

GEP es manifesta per reforçar la unitat política de les forces catalanes en la defensa de l’activitat parlamentària i l’objectiu del lliure desenvolupament de la personalitat nacional de Catalunya dins d’Europa.

GEP fa una crida a la ciutadania per mantenir la via democràtica i pacífica i l’adhesió a les accions del Govern de Catalunya per la consecució de la convocatòria de la celebració del referèndum per la independència.

GEP demana al poble de Catalunya que mantingui l’objectiu comú amb fermesa i sense deixar-se dividir ni atemorir per qui ens vol com a poble dependent de l’Estat espanyol. 


llegir mes

imagenes/calendario.png
22-12-2016: Esquerres per la Independència presenta nova campanya

La plataforma dóna el tret de sortida a la campanya «Referèndum, República: Sí!» aquest dimecres 21 de desembre a les 19h a la sala d’actes de Cotxeres de Sants

 

La plataforma que agrupa a organitzacions i persones independentistes i d’esquerres presenta la seva nova campanya en un acte aquest dimecres a Cotxeres de Sants.

L’acte, en el qual participaran el membre del Secretariat de l’ANC Antonio Baños, la professora d’economia de la UB Elisenda Paluzié i l’antropòleg Manuel Delgado, consistirà en l’explicació dels dos eixos de treball principals de la campanya: la defensa del referèndum com a mecanisme democràtic per expressar la voluntat popular, i la consecució de la República Catalana com a eina per vestir una societat més justa, més lliure i més democràtica.

 

 

Esquerres per la Independència
www.esquerresxlaind.cat
@esquerresxlaind
facebook.com/esquerresxlaind

 

 

 

 

 


llegir mes

imagenes/
30-11-2016: Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona

Demanen a l’Ajuntament de Barcelona que interposi una querella criminal perquè s’investigui, jutgi i condemni els responsables directes i indirectes

Els signants al·leguen que la Llei d’Amnistia transgredeix els pactes internacionals i no ha d’impedir la investigació dels crims contra la humanitat 
“No volem que la impunitat de la dictadura sigui una característica del sistema democràtic

Setze organitzacions polítiques, socials i de defensa dels drets humans han presentat a l’Ajuntament de Barcelona un escrit de petició perquè el Ple de la corporació interposi una querella criminal davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona “a efectes que, per part d’aquests, s’investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar als ciutadans i ciutadanes de la nostra localitat, es determinin les circumstàncies en les que van ser perpetrats, qui van ser els responsables directes i indirectes i, si s’escau, que es procedeixi a la seva imputació, processament, judici i condemna”.

Els signants de l’escrit són Enric Garriga d’AMICAL DE MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPS; Enric Pubill de l’ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXPRESOS POLÏTICS DEL FRANQUISME; Oriol López de l’ASSOCIACIÓ CONÈIXER HISTÒRIA; Pere Fortuny de l’ASSOCIACIÓ PRO-MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA; Rosa Sans de COMISSIONS OBRERES DE CATALUNYA;  Carlos Navarro de la CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL BARCELONA; Aurelia Quinto de la FUNDACIÓ ANDREU NIN; Emili Cortavitarte de la FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ – CATALUNYA; Pau Miserachs del GRUP D’ESTUDIS POLÍTICS; David Bondia de l’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA; Anna Arqué de la INTERNATIONAL COMMISSION OF EUROPEAN CITIZENS; Mariana Huidobro de l’IRÍDIA, CENTRE PER LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS; Francesc Tubau de LA COMUNA, PRESXS DEL FRANQUISMO; Carles Vallejo del MEMORIAL DEMOCRÂTIC DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE SEAT; Irene Escorihuela de l’OBSERVATORI DESC; i Adelina Ruiz de SOS BEBÉS ROBADOS CATALUNYA.

 

Quasi 5.000 execucions a Catalunya i una repressió implacable

 

Les organitzacions signants actuen sota l’impuls de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina que investiga els crims comeses pel règim franquista. L’escrit xifra en prop de 4.000 les execucions sumaries i unes mil d’irregulars a Catalunya, 1.717 de les quals van tenir lloc a Barcelona, i segons dades del Tribunal Militar Territorial Tercer hi ha 111.261 procediments judicials posteriors a 1939 que afectaven 147.176 persones, fets que consideren “una repressió implacable que va vulnerar sistemàticament els drets humans: execucions, tortures, empresonaments, detencions, robatoris d’infants, etc. A partir del 26 de gener de 1939, data en que les tropes d’ocupació entraren a Barcelona, es va establir un règim de terror a la ciutat en el que es perseguiren tots els moviments socials i polítics contraris al cop d’Estat: el republicanisme, el catalanisme, l’anarquisme, el comunisme, etc.”.

 

Quan es va promulgar la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’Amnistia, Espanya ja havia subscrit i ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest conveni internacional, que va convertir en obligatoris els drets recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, estableix en el seu article 15.1 que ningú podrà ser condemnat pels seus actes o omissions que no fossin delictius en el moment de cometre’s, segons el dret nacional i internacional i, en el seu art. 15.2, que res impedirà el judici i la condemna per actes o omissions que en el moment de cometre’s fossin delictius segons els principis generals del dret reconeguts per la comunitat internacional. Es dona la circumstància que en el moment de cometre’s, els crims perpetrats pel règim franquista estaven contemplats en la legislació de la República primer, i en la pròpia legislació de la dictadura després com a delictes ordinaris, i en el dret internacional com a crims contra la humanitat. És a dir: “assassinat, extermini, esclavitud, deportació i qualsevol altre acte inhumà contra la població civil, o persecució per motius religiosos, racials o polítics...”, com estableixen els principis de Nuremberg.

La demanda d’aquestes organitzacions es fonamenta jurídicament en els articles 10 i 96 de la Constitució Espanyola, l’article 1.5 del Codi Civil i els articles 26 i 27 de la Convenció de Viena sobre l’obligació dels tractats com a part de l’ordenament jurídic intern.

Per tant, les organitzacions signants consideren que “la llei d’amnistia espanyola no només transgredeix de forma genèrica els principis generals del dret internacional, sinó que vulnera pactes internacionals d’obligat compliment subscrits per Espanya abans que fos dictada. Per tot això, no pot impedir les accions judicials que tendeixen a la investigació dels crims comesos pel franquisme”.

Recorden que “l’administració de justícia espanyola ha investigat crims contra la humanitat comesos en diferents llocs del món (...) i pel contrari, s’ha negat, fins ara, a investigar aquests últims mitjançant arguments insostenibles que traeixen la clara doctrina que s’ha establert al respecte. Això ha motivat que les víctimes hagin hagut de recórrer en defensa dels seus drets a instàncies internacionals”.

Com a conclusió, l’escrit invoca com a fonamental “que les institucions públiques assumeixin com a pròpia la tasca de sensibilització en aquesta matèria, amb un enfocament basat en els drets humans, i promoguin l’acció de la justícia presentant querelles criminals davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona”. Rematen l’escrit amb una frase contundent: “No volem que la impunitat de la dictadura sigui més una característica del sistema democràtic”.


llegir mes

imagenes/calendario.png
24-11-2016: Indignació pel procediment judicial contra càrrecs polítics catalans

Denuncia diputats catalans al Congrés ¨per la seva manca de lleialtat i coherència amb el sentit del poble català contrari a la judicialització de la discussió política”

El Grup d'Estudis Polítics fa pública la seva indignació per l'actuació del Govern Central promotora de procediments judicials contra els càrrecs polítics catalans defensors del secessionisme democràtic, equitatiu i pacífic de la nació catalana.

Al mateix temps, el Grup d'Estudis Polítics fa també pública la seva indignació per l'actuació al Congrés dels Diputats favorable a encausar criminalment el diputat català Francesc Homs per part de diputats catalans de diferent partits, entre els quals es troben Partit Popular, Ciutadans i PSC, per la seva manca de lleialtat i coherència amb el sentit del poble català contrari a la judicialització de la discussió política.

 


llegir mes

imagenes/calendario.png
17-11-2016: La democràcia captiva a Girona

El proper divendres dia 18 de novembre es presentarà el llibre "La democràcia captiva" a l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) a Girona.

A l'acte, internvendrà Joan Comorera, senador, Anna Arqué, membre de la International Comissions of European Citizens, Alfons Palacions, Moviment d'Esquerres (MES), l'editor, Josep Maria Orteu i l'autor.


llegir mes

imagenes/calendario.png
27-10-2016: La democràcia captiva al Centre de Lectura

El proper dia 11 de novembre a les 19:30 hores es presentarà el llibre de Pau Miserachs "La democràcia captiva" que tindrà lloc a la Sala d'Actes del Centre de Lectura de Reus.

 

A l'acte intervindran l'ex-president del Centre de Lectura, Sr. Jordi Escoda, el Senador per ICV Sr. Joan Comorera, la Sra. Anna Arqué, membre de la International Commission of European Citizens i l'autor, Sr. Pau Miserachs.


llegir mes

imagenes/calendario.png
03-10-2016: La democràcia captiva a l'Ateneu

El proper divendres dia 21 d'octubre, es presentarà a l'Ateneu Barcelonès el llibre La democràcia captiva, de Pau Miserachs.

 

A l'acte, que serà conduït pel president de la Secció d'estudis polítics, jurídics i socials, Sr. Stefan Rating, intervindrà el senador per Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea Sr. Joan Comorera, la portaveu de la International Commission of European Citizens, Sra. Anna Arqué, l'editor, Sr. Josep Maria Orteu i l'autor.

 

Des d'aquí uns podeu descarregar el tarjetó.


llegir mes

imagenes/calendario.png
03-09-2016: Homenatge a Salvador Allende

El proper dia 11 de setembre a les 10:30 hores a la Plaça Salvador Allende es celebrarà, com cada any, l'homenatge a qui fou president de Xile.

El Grup d'Estudis Polítics, com a membre del Comitè Ciutadà per l'Homenatge a Salvador Allende, serà present a l'acte.


llegir mes

imagenes/calendario.png
31-08-2016: La democràcia captiva

El proper dia 5 de setembre a les 19:15h. tindrà lloc a la llibreria Alibri la presentació del darrer llibre de Pau Miserachs, "Democràcia captiva", un compendi de reflexions al voltant de la sobirania del poble.

A l'acte intervindran el senador per Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea Sr. Joan Comorera, l'editor Sr. Josep Mª Orteu i, l'autor Sr. Pau Miserachs.

 


llegir mes

imagenes/calendario.png
27-11-2015: La Marimorena

Pau Miserachs serà entrevistat el proper dissabte dia 28 de novembre al programa La Marimorena, de 13TV, amb motiu de la publicació del seu darrer llibre: L'Estat contra la democràcia. "Manual per desintoxicar-se de la dictadura de la llei".


llegir mes

imagenes/calendario.png
23-11-2015: Presentació del llibre "L'Estat contra la democràcia. Manual per desintoxicar-se de la dictadura de la llei"

El proper dia 23 de novembre a les 19h. començarà la presentació del llibre "L'Estat contra la democràcia. Manual per desintoxicar-se de la dictadura de la llei" de l'autor Pau Miserachs Sala, president del Grup d'Estudis Polítics.


llegir mes

imagenes/calendario.png
20-11-2015: L'Illa de Robinson

El president del Grup d'Estudis Polítics, Pau Miserachs Sala, serà entrevistat a les 19:20h. al programa L'Illa de Robinson, el magazin dirigit i presentat per Eduard Berraondo, a El Punt Avui Televisió.


llegir mes

imagenes/calendario.png
17-10-2015: Taula rodona i col·loqui sobre l'occità i Occitània

La Junta del Grup d'Estudis Polítics participarà a la "Taula rodona i col·loqui sobre l'occità i Occitània" que es celebrarà el proper dia 17 a les 12h. a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça, a Calella (Maresme).


llegir mes

imagenes/calendario.png
15-10-2015: Imputació del President Mas

Amb motiu de la imputació del President en funcions de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, per facilitar la celebració de la consulta del 9N, la Junta del Grup d'Estudis Polítics romandrà a la concentració de suport que es celebrarà a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.


llegir mes

imagenes/calendario.png
15-10-2015: Homenatge amb motiu del 75è aniversari de l'afusellament d'en Lluís Companys

En commemoració amb el 75è aniversari de l'afusellament del President de la Generalitat de la Catalunya republicana, Lluís Companys, a mans de les tropes franquistes, la Junta del Grup d'Estudis Polítics, participarà a l'acte d'homenatge que es celebrarà al cementiri de Montjuïc.


llegir mes

imagenes/calendario.png
11-10-2015: Acte d'homenatge organitzat per la Comissió de la Dignitat

La Junta del Grup d'Estudis Polítics, participarà a l'acte d'homenatge que organitza la Comissió de la Dignitat, en commemoració del 75è aniversari de l'afusellament del President de la Generalitat republicana Lluís Companys i, en homenatge als músics catalans represaliats pel franquisme, al Palau Nacional.


llegir mes

imagenes/calendario.png
26-09-2015: La Marimorena

El president del Grup d'Estudis Polítics, Pau Miserachs Sala, participa aquesta nit al programa La Marimorena, de 13TV a las 21:30 hores.


llegir mes

imagenes/calendario.png
23-09-2015: Manifest amb motiu de les eleccions del 27S

Per veure la imatge en gran, feu clic sobre la mateixa.


llegir mes

imagenes/calendario.png
11-09-2015: Diada Nacional de Catalunya

Amb motiu de la Dianada Nacional de Catalunya, la Junta del Grup d'Estudis Polítics participarà als actes següents:

- 10:30 hores. Homenatge a Salvador Allende, Plaça Salvador Allende, Barcelona.

- 17:14 hores. Via lliure, zona convidats.


llegir mes

imagenes/calendario.png
24-06-2015: Presentació

L'Associació Grup d'Estudis Polítics es complau en convidar-vos a l'acte de presentació i roda de prensa que es celebrerà el proper dia 1 de juliol, a les 12h a la Sala d'Actes del Col·legi de Periodistes a Barcelona. (Rbla. de Catalunya, 10 pral).


llegir mes



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte