British we stay!

 

Gibraltar, penyal i micos  van decidir en referèndum continua essent britànics. Són britànics per què el pretendent a la corona hispànica el francés Duc d’Anjou, desprès Felip V, Rei Catòlic de  “Las Españas”, el 1713 va celebrar amb la Corona britànica un Tractat de pau i amistat, anomenat Tractat d’Utrecht, per el que va cedir a perpetuïtat a la Corona Gran Bretanya el territori de Gibraltar.

El pacte comportava com a acord no escrit que els britànics no donarien ajuda militar als catalans i incomplirien el Tractat de Genova de 2005 pel que comprometien un cos d’exercit, armes i marina per lluitar contra la invasió franco-castellana de les terres catalanes en la guerra de successió 1702/1714.

Els britànics havien envaït i ocupat el penyal durant la guerra de Successió, en favor de la Corona austríaca. Van fer front a nombroses temptatives d’invasió per part de Espanya i van comptar amb la cooperació de tropes catalanes en la defensa de Gibraltar.

A la Corona Britànica preocupava la  unió acordada entre Lluís XIV i el Duc d’Anjou d’unir els regnes d’Espanya i França. Aquesta unió fou considerada una amenaça a la llibertat de tota Europa. L’article II del Tractat va incloure la renuncia del Rei Catòlic Felip V a la unió dels regnes de França i Espanya, renunciant a la corona de França.

A l’article X del Tractat, el Rei Catòlic Felip V, per ell mateix i els seus hereus i successors, cedí a la Corona de la Gran Bretanya la plena i total propietat de la Ciutat i Castell de Gibraltar, amb totes les seves defenses,…, per sempre. I La Corona Britànica pactava que negaria domicili a jueus i moros, i l’entrada de naus de guerra d’aquests al seu port de Gibraltar.

La política espanyola ha sigut de sempre reivindicativa del territori de Gibraltar.  Franco ja va reclamar un Gibraltar espanyol. Ara continuem igual. S’ha intentar aprofitar les negociacions del Brexit per veure si Gibraltar queia sota el control de l’Estat espanyol. Europa i el Regne Unit han dit que no.

L’Estat espanyol no vol admetre que Gibraltar no és territori espanyol. I ho ha intentat tot, des de proposar una invasió militar en temps de Franco aliat de Hitler per controlar l’estret de Gibraltar i barrar el pas a la Marina aliada, en plena segona guerra mundial.

L’ús de la reivindicació de Gibraltar espanyol per  animar l’amor a Espanya, no ha parat fins aconseguir la intervenció de les Nacions Unides fent creure que Gibraltar, base militar britànica, comercial i industrial, és una colònia britànica. Espanya ha quedat molt clar que no vol respectar el Tractat d’Utrecht.

Però el Govern espanyol mai ha comptat amb la opinió dels ciutadans britànics de Gibraltar. Ells per dues vegades han decidit en referèndum romandre britànics. Són territori britànic, no una colònia com vol fer creure Espanya. Gibraltar mai ha demanat la independència ni es considera colònia britànica. És un territori autònom ben lligat amb Londres per via aèria, lloc també d’estiueig de molts britànics que gaudeixen de la seva platja.

Espanya a més oblida que en el mateix Tractat d’Utrecht va pactar i   declarar una perpetua amnistia i oblit de totes les hostilitats. A l’article XIII, el Rei Catòlic Felip V, prometia a més de l’amnistia i l’oblit de tot allò executat durant la guerra, conservar il·leses i intactes, bens i propietats dels catalans, els seus antics privilegis i atorgar als catalans tots els privilegis dels habitants de les dues Castelles.   Aquest compromís pactat i establert per escrit va quedar incomplert immediatament per el Rei Felip V, entrant a sang i foc a Catalunya en lloc de pactar el final pacífic de la guerra.

L’Estat espanyol no pensa que el Tractat d’Utrecht que ja ha incomplert amb el tracte donat a la Catalunya  annexionada per la força, l’obliga amb Catalunya. Als catalans com als jueus, ni aigua com ja van fer els Reis Catòlics al segle XV.

Per què van dir Felip V que els catalans gaudirien dels mateixos privilegis que els castellans si això no ha sigut mai veritat? Per què van dir que acabada la guerra de successió no hi haurien represàlies a Catalunya, quan no van parar de fer tot el mal possible com a càstig als rebels catalans?

Per què va abolir Castella el Dret Públic català i les institucions catalanes, prohibint a més l’ús de la llengua catalana?  Per què va substituir la vencedora Castella tota l’administració catalana i la Justícia per la castellana?

Per què es va construir la gran caserna de l’anomenat parc de la Ciutadella un cop envaida i ocupada Barcelona, sinó per sufocar qualsevol intent de rebel·lió dels catalans? Quin era l’objectiu, sinó esborrar Catalunya com a poble i fet diferencial del castellà?

Els catalans volen dir un dia en referèndum CATALAN WE STAY! Adaptant l’expressió del poble de Gibraltar.  Però avui encara we stay obligatòriament in Spain patint el continuat incompliment del Tractat d’Utrecht per part dels successors de la Catòlica Espanya de Felip V. NI amnistia, ni cessació d’hostilitats i repressió 300 anys desprès.

El cas de Catalunya descobreix la guerra més llarga del continent europeu. Serà recordada com la guerra dels 300 anys. Tot per intentar acabar amb Catalunya. No s’entén ara que el president Pedro Sánchez intenti posar veto al Brexit pactat entre Unió Europea i  el Regne Unit de la Gran Bretanya, exigint la devolució de Gibraltar. Ni el president Sánchez, representant a Espanya, està legitimat per reclamar, ni l’Estat espanyol ho té cap dret sobre Gibraltar. El Tractat d’Utrecht segueix vigent i no ha quedat en desús ni renunciat per la Corona Britànica.

Pau Miserachs
President del Grup d’Estudis Polítics