CATALUNYA COM A CONFLICTE

Entre els catalans no hi ha el mateix grau d’adhesió a la causa catalana com es pot observar seguint els comentaris del cas Canet.

S’ha produït recentment una resolució judicial que ha violentat les consciències. Trencar la immersió lingüística per assegurar la presència del castellà a l’escola, a part que és un disbarat, significa la imposició de l’obligació de discriminar el català en favor del castellà.

La resolució judicial del Cas Canet ha activat un conflicte social latent. Els partidaris de la “lengua común” que volen única no disposen del consens per imposar canvis a l’ensenyament que a més rebutja la població.

No se sacrifica un infant com diuen els diaris espanyols i el dirigent del PP Pablo Casado, sinó 40 o 50 altres infants de parla catalana que es desenvolupen bé amb la tècnica de la immersió, que no rebutja el castellà.

I aquesta realitat social i educativa els jutges no l’han tingut en compte a l’hora de dictar sentència. L’efecte ha sigut divisió d’opinions i enfrontaments. Una minoria política ha aconseguit imposar el que no volia la majoria. El fet s’ha produït i ara no calen excuses. El mal ja està fet.

El tema ha arribat a debat parlamentari al Parlament de Catalunya. El president Aragonès ha hagut de donar una resposta contundent als que s’obstinen a amenaçar amb el 155 educatiu o la supressió de l’autonomia actual.

El “Ja n’hi ha prou” de crear malestar i divisió social. En una democràcia les qüestions que afecten la comunitat sencera s’han de decidir al Parlament, no als tribunals. Però als partits del colpisme espanyol contra Catalunya el que els interessa és el rebombori i destruir els valors institucionals dels catalans per molt que guanyessin les eleccions al Parlament i siguin el govern de la Generalitat.

Caldrà remuntar-se a la història i preguntar a algun psiquiatre el perquè de tanta persecució del català per part dels polítics espanyols, que només coneixen la política de l’enfrontament, la histèria parlamentària i el menyspreu de tot el que és i significa Catalunya.

Podem dir sense por a l’error que entre espanyols i catalans el que hi ha és l’ambició de domini hegemònic dels cacics, oligarques i polítics espanyols, sense deixar d’afegir la Corona borbònica.

El problema de l’Espanya castellana és ella mateixa, no Catalunya. Mantenir el conflicte només interessa als que han fet d’Espanya el seu “cortijo”, com va fer Franco. Cada dia amaguen menys que el que volen de Catalunya és un servatge i l’acceptació de l’espoli fiscal, a més de la renúncia a ser catalans, i no volen veure que amb això que pretenen és impossible que els catalans s’hi avinguin.