Premsa

Diuen que nació és una comunitat d’homes i dones que viuen en un mateix territori, que tenen un origen comú, unes institucions comunes, una mateixa llengua, que valoren el seu propi passat i que s’estima ella mateixa tal com és. La nació és tanmateix una comunitat de consciència que objectivament vincula els seus membres i és també una comunitat de cultura. L’historiador Pierre Vilar deia que Catalunya va ser des dels segles XII i XIV un esbós precoç d’Estat nació, que altres reconeixen dotat d’un constitucionalisme medieval i defensor de l’estat de dret.…continue reading →

Encara es discuteix com conceptuar les minories nacionals i els drets lingüístics dels pobles. Diverses conferencies europees i mundials s’han esforçat per unificar criteris, començant per Helsinki l’any 1975, la Carta de Paris de 1990 i la Conferència mundial de Viena de 1993. La Declaració de Durban de 2001 que fou el resultat més visible de la Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes d’Intolerància, celebrada per les Nacions Unides, va obrir el camí definitiu després de la Resolució de les Nacions Unides 47/135, La Convenció…continue reading →

Aquests dies sentim a parlar als partits dits constitucionalistes de la decisió d’eliminar a Catalunya la immersió lingüística, imposar el castellà a totes les administracions i eliminació del català. Aquesta proposta es presenta com a garantia de la llibertat i dels drets de tots, o sigui que se’ns presenta una visió molt particular de la igualtat. És aquest un vici de l’esperit de conquesta i assimilació del caràcter castellà? Los catalans, deia Valentí Almirall a ‘Lo Catalanisme’ el 1887, tenim distint idioma que els castellans i no formen un sol poble. Podem formar…continue reading →

Davant dels recels i desconfiances envers els dirigents catalans, cal recordar que la democràcia és el desenvolupament natural d’una fórmula política basada en la sobirania popular. També les lleis i la justícia s’han d’adaptar a aquest desenvolupament. Impedir-lo és dictadura. Hi ha diferència amb la que es va dir monarquia republicana? La democràcia exigeix avui una important dosi de liberalisme polític que no necessàriament ha de coincidir amb el liberalisme econòmic. Avui les democràcies tenen com a reptes la llibertat de l’individu, la igualtat, posar fre a la violència i defensar la diversitat…continue reading →

Revisar els fets polítics que s’han anat produint durant aquests darrers cinc anys ens ha de recordar allò tant trist de  Les dues Espanyes i aquells crits de “catalán judío renegado” a més de “catalán, lengua de perros” i “catalán de mierda”.. L’enfrontament permanent d’Espanya amb les aspiracions catalanes és rigorosament cert, acompanyat de la decisió de domini d’un poble sobre l’altra. Parlen constantment de pluralisme i llibertat, es diuen demòcrates, però no accepten la diversitat ni el dret de Catalunya a l’autodeterminació. Costa d’entendre, en un món que es diu civilitzat, que gent…continue reading →

  Ha quedat clar que el règim autonòmic no ha resolt els drets nacionals del poble català. També ha quedat clar que la Constitució de 1978 no reconeix la nació catalana, malgrat parlar de nacionalitats històriques. La LOAPA de 1982 va demostrar fins a quin punt dreta i esquerra espanyola estaven disposades a buidar de contingut el règim autonòmic català. L’Estat va mostrar sempre una aparença de democràcia que s’ha quedat en aparença. L’hostilitat segueix. La naturalesa autoritària de l’Estat espanyol, poc dissimulada, s’ha fet palesa amb la reacció seguida després de la…continue reading →

  Gibraltar, penyal i micos  van decidir en referèndum continua essent britànics. Són britànics per què el pretendent a la corona hispànica el francés Duc d’Anjou, desprès Felip V, Rei Catòlic de  “Las Españas”, el 1713 va celebrar amb la Corona britànica un Tractat de pau i amistat, anomenat Tractat d’Utrecht, per el que va cedir a perpetuïtat a la Corona Gran Bretanya el territori de Gibraltar. El pacte comportava com a acord no escrit que els britànics no donarien ajuda militar als catalans i incomplirien el Tractat de Genova de 2005 pel…continue reading →

Un dels punt que preocupen de l’actual Constitució espanyola és la consideració del poble com a element que es presenta com decisori de la orientació política, però sotmès  a una funció de l’estat que no s’acaba d’aclarir si és el mateix que els poders públics, l’administració, el govern quan s’examinen les facultats constitucionals que s’atorguen a la monarquia. L’article 66 de la Constitució de 1978 declara que les Corts Generals representen el poble espanyol. És l’únic article que es refereix al poble que defineix com “espanyol”. En cap cas es parla del poble…continue reading →

La història del nacionalisme català, fins el moment de la Declaració parlamentària d’Independència, queda limitada al desplegament autonòmic de la Generalitat a partir de 1980 amb les dificultats que se li van presentar. La conflictivitat entre Estat i Generalitat es va tornar en permanent. La situació s’ha agreujat amb la negativa de l’Estat a no impedir la celebració a Catalunya d’un referèndum d’autodeterminació. Algú creia al PSOE, fa anys, que es podria federar Espanya sense necessitat de fer una reforma constitucional. Es tractava de reconèixer el fet plurinacional de l’Estat davant el criteri…continue reading →