Tenim drets lingüístics?

Tenim drets lingüístics?

Aquests dies sentim a parlar als partits dits constitucionalistes de la decisió d’eliminar a Catalunya la immersió lingüística, imposar el castellà a totes les administracions i eliminació del català. Aquesta proposta es presenta com a garantia de la llibertat i dels drets de tots, o sigui que se’ns presenta una visió molt particular de la igualtat. És aquest un vici de l’esperit de conquesta i assimilació del caràcter castellà? Los catalans, deia Valentí Almirall a ‘Lo Catalanisme’ el 1887, tenim distint idioma que els castellans i no formen un sol poble. Podem formar…continue reading →
Valors republicans i de país

Valors republicans i de país

Catalunya és un país diferent d’altres des del moment que disposa d’una tradició parlamentària des del segle XI. És també una societat més urbana que rural, vinculada al procés industrial i el comerç internacional. Catalunya sabem tots que s’ha fet amb aportació de recursos humans exteriors. Aquesta nova població va introduir a Catalunya altres cultures que han ampliat la riquesa lingüística i cultural. Però a tots ha guanyat l’esperit democràtic i la no violència. Catalunya ha passat molts anys sota el domini d’una hegemonia centralista que ha intentat imposar a més una llengua…continue reading →
Democràcia republicana

Democràcia republicana

Davant dels recels i desconfiances envers els dirigents catalans, cal recordar que la democràcia és el desenvolupament natural d’una fórmula política basada en la sobirania popular. També les lleis i la justícia s’han d’adaptar a aquest desenvolupament. Impedir-lo és dictadura. Hi ha diferència amb la que es va dir monarquia republicana? La democràcia exigeix avui una important dosi de liberalisme polític que no necessàriament ha de coincidir amb el liberalisme econòmic. Avui les democràcies tenen com a reptes la llibertat de l’individu, la igualtat, posar fre a la violència i defensar la diversitat…continue reading →
De nou a la cruïlla

De nou a la cruïlla

Revisar els fets polítics que s’han anat produint durant aquests darrers cinc anys ens ha de recordar allò tant trist de  Les dues Espanyes i aquells crits de “catalán judío renegado” a més de “catalán, lengua de perros” i “catalán de mierda”.. L’enfrontament permanent d’Espanya amb les aspiracions catalanes és rigorosament cert, acompanyat de la decisió de domini d’un poble sobre l’altra. Parlen constantment de pluralisme i llibertat, es diuen demòcrates, però no accepten la diversitat ni el dret de Catalunya a l’autodeterminació. Costa d’entendre, en un món que es diu civilitzat, que gent…continue reading →
Hostilitat política

Hostilitat política

  Ha quedat clar que el règim autonòmic no ha resolt els drets nacionals del poble català. També ha quedat clar que la Constitució de 1978 no reconeix la nació catalana, malgrat parlar de nacionalitats històriques. La LOAPA de 1982 va demostrar fins a quin punt dreta i esquerra espanyola estaven disposades a buidar de contingut el règim autonòmic català. L’Estat va mostrar sempre una aparença de democràcia que s’ha quedat en aparença. L’hostilitat segueix. La naturalesa autoritària de l’Estat espanyol, poc dissimulada, s’ha fet palesa amb la reacció seguida després de la…continue reading →
British we stay!

British we stay!

  Gibraltar, penyal i micos  van decidir en referèndum continua essent britànics. Són britànics per què el pretendent a la corona hispànica el francés Duc d’Anjou, desprès Felip V, Rei Catòlic de  “Las Españas”, el 1713 va celebrar amb la Corona britànica un Tractat de pau i amistat, anomenat Tractat d’Utrecht, per el que va cedir a perpetuïtat a la Corona Gran Bretanya el territori de Gibraltar. El pacte comportava com a acord no escrit que els britànics no donarien ajuda militar als catalans i incomplirien el Tractat de Genova de 2005 pel…continue reading →
L’Estat no és el poble

L’Estat no és el poble

Un dels punt que preocupen de l’actual Constitució espanyola és la consideració del poble com a element que es presenta com decisori de la orientació política, però sotmès  a una funció de l’estat que no s’acaba d’aclarir si és el mateix que els poders públics, l’administració, el govern quan s’examinen les facultats constitucionals que s’atorguen a la monarquia. L’article 66 de la Constitució de 1978 declara que les Corts Generals representen el poble espanyol. És l’únic article que es refereix al poble que defineix com “espanyol”. En cap cas es parla del poble…continue reading →
L’estatut convergent que no va ser

L’estatut convergent que no va ser

La història del nacionalisme català, fins el moment de la Declaració parlamentària d’Independència, queda limitada al desplegament autonòmic de la Generalitat a partir de 1980 amb les dificultats que se li van presentar. La conflictivitat entre Estat i Generalitat es va tornar en permanent. La situació s’ha agreujat amb la negativa de l’Estat a no impedir la celebració a Catalunya d’un referèndum d’autodeterminació. Algú creia al PSOE, fa anys, que es podria federar Espanya sense necessitat de fer una reforma constitucional. Es tractava de reconèixer el fet plurinacional de l’Estat davant el criteri…continue reading →
Ni culpes, ni culpables

Ni culpes, ni culpables

Sovint hi ha qui diu que la culpa de tot el que passa és sempre dels altres. Però no pot ser que sempre siguin els altres els qui s’equivoquen. Reflexió i debat són els elements imprescindibles per aclarir les coses i fer construcció política democràtica. Partint d’aquesta realitat, ara ens trobem que el govern socialista ens recorda que està encara en vigor un article 155 a la Constitució espanyola, que ens ensenyen des de Madrid cada vegada que diem que volem celebrar un referèndum d’autodeterminació amb totes les garanties. Ja som culpables sense…continue reading →
Enderrocar El Valle de los Caídos

Enderrocar El Valle de los Caídos

Franco y la guerra Civil han sigut temes tractats en nombrosos estudis i treballs històrics i polítics. Des de Hugh Thomas a Pablo Castellano i Santiago Carrillo, s’ha escrit sobre l’Espanya humiliada i la insuportable persistència del règim fins la mort del dictador. Ningú creu avui, excepte els seus partidaris, en la legitimitat de l’alçament militar del general Francisco Franco contra la República. Caldrà, però separar la figura militar del dictador i analitzar amb fredor i objectivitat els seus èxits i fracassos militars, separant-los de la carnisseria organitzada que va fer esclatar a…continue reading →