Premsa

L’honorable president de la Generalitat s’ha pronunciat darrerament per la radicalitat democràtica. Joaquim Torra, malgrat tot el que li passa, té mentalitat guanyadora i no es deixa fer. Inspira respecte perquè és entusiasta del que defensa. El president de la Generalitat no viu allunyat de la realitat, coneix el territori i és un més entre la gent. No és un home de llista, és un activista demòcrata i un intel·lectual posat a polític, fidel als impulsos del seu compromís amb Catalunya. La política actual, descobrim amb el president Torra, exigeix una transformació política…Continua llegint →

Per arribar a una democràcia avançada cal un exercici de la democràcia sense exclusives per a ningú. Però avui es discuteix el predomini d’uns partits o altres. El que importa d’aquesta política és el pluralisme sense verbalismes que comprometin el futur democràtic català i posa en perill el desenvolupament nacional. La democràcia a què tenim dret a aspirar és la que, com deia Sòcrates, confia els càrrecs als més capaços i atorga als ciutadans el control sobre tots ells. Ponderar l’objectivitat i l’eficàcia de les polítiques públiques, exigir responsabilitats pels resultats i obligar…Continua llegint →

Quan estem discutint cada dia la gestió del problema global que ha generat el covid 19, hi ha qui considera que convé la unitat dels pobles ibèrics al voltant de la taula central que representa La Moncloa Institució. La opinió de Catalunya, avançada de la sanitat, la transformació industrial urgent i la investigació, no compta ni és escoltada. No pensen a la Moncloa, i menys a la Zarzuela, que la diversitat és una mostra de riquesa, mentre que la unitat de paraula, de bandera i de pensament, encara que sigui amb l’excusa estètica,…Continua llegint →

Que s’obri procediment oral contra el conseller Bernat Solé per presumpte delicte de desobediència per no haver impedit la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 al seu municipi després que el Tribunal Constitucional acordés la seva suspensió, posa de nou damunt la taula el problema de la col·lisió de la justícia espanyola amb les resolucions i els principis i propòsits de les Nacions Unides. Solé es va adherir a la decisió de celebrar el referèndum, en va fer propaganda animant a anar a votar a Agramunt i va aportar un local…Continua llegint →

Vivim moments de supressió de llibertats i de repressió, com denuncia Amnistia Internacional en la seva valoració de la sentència del 14 -O que va convertir el dret a votar, la llibertat d’expressió i de manifestació en el delicte de sedició. El TC prohibeix al Parlament parlar de república i fer manifestacions de desgrat de la monarquia. Els tribunals amenacen, doncs, amb les seves resolucions la sobirania parlamentària i la llibertat de paraula del Parlament. La determinació del poble de Catalunya a persistir en la protesta pacífica i no abandonar la reclamació del…Continua llegint →

Com va denunciar Amnistia Internacional, la sentència del 14-O va convertir la sobirania del poble, el dret a votar el seu futur polític, i la llibertat d’expressió i de manifestació en el delicte de sedició. Decretada l’existència d’un delicte contra la Constitució, el Tribunal Constitucional va prohibir tot seguit al Parlament de Catalunya parlar d’autodeterminació i de República, i fer manifestacions de desgrat de la monarquia. El Tribunal Constitucional és un fet que amenaça, amb les seves resolucions, la sobirania parlamentària i la llibertat de paraula del Parlament. Els tribunals espanyols no hi…Continua llegint →

Ésser inflexible en qüestió de principis polítics dona mal resultat als republicans que ambicionen els ideals de les llibertats i la justícia, i treballen pel projecte republicà i independentista. Però aquesta realitat no ens ha de dur a renunciar a res. Les coalicions del passat entre partits catalanistes i les forces polítiques no catalanes, com també crear a Catalunya partits sucursal dels espanyols, han estat sempre un greu error. Lerroux ja en fou una demostració palpable. Ara ho és el PSC vinculat federalment al PSOE. Un madur Rovira i Virgili, amb la seva Història…Continua llegint →

Sorprèn a molts que els catalans ens afanyem a persistir en les nostres demandes democràtiques. Han passat deu anys des de les consultes per la independència que van començar a Arenys de Munt el 2009 i el temps no ha desdibuixat el record d’un començament que no va decebre. Tampoc el 9-N del 2014 ni l’1-O del 2017. El dret a decidir aportat per Artur Mas en la seva etapa de president de la Generalitat, encara dona voltes tot i que el dret a l’autodeterminació va prendre ràpidament el seu lloc el 2010.…Continua llegint →

La política d’aquest mes d’agost ha sigut composar i difondre paraules i gestos amb significats diversos. L’acció política que vivim recorda l’entreteniment dels mots encreuats que ara Pedro Sánchez fa que no siguin ni horitzontals ni verticals. La imaginació per descobrir-los es perd en la poc dissimulada ambigüitat i permet totes les interpretacions. Maquiavel·lisme? El rei s’ha ficat de nou en política aprofitant l’inici de les vacances oficials a Marivent. No se sap si ho ha fet per crear incertesa o per raons d’imatge aprofitant l’onada de l’opinió pública favorable al fet que…Continua llegint →

Diuen que nació és una comunitat d’homes i dones que viuen en un mateix territori, que tenen un origen comú, unes institucions comunes, una mateixa llengua, que valoren el seu propi passat i que s’estima ella mateixa tal com és. La nació és tanmateix una comunitat de consciència que objectivament vincula els seus membres i és també una comunitat de cultura. L’historiador Pierre Vilar deia que Catalunya va ser des dels segles XII i XIV un esbós precoç d’Estat nació, que altres reconeixen dotat d’un constitucionalisme medieval i defensor de l’estat de dret.…Continua llegint →