Corrents alternatius

Corrents alternatius

Ésser inflexible en qüestió de principis polítics dona mal resultat als republicans que ambicionen els ideals de les llibertats i la justícia, i treballen pel projecte republicà i independentista. Però aquesta realitat no ens ha de dur a renunciar a res. Les coalicions del passat entre partits catalanistes i les forces polítiques no catalanes, com també crear a Catalunya partits sucursal dels espanyols, han estat sempre un greu error. Lerroux ja en fou una demostració palpable. Ara ho és el PSC vinculat federalment al PSOE. Un madur Rovira i Virgili, amb la seva Història…Continua llegint →
L’orgull de persistir

L’orgull de persistir

Sorprèn a molts que els catalans ens afanyem a persistir en les nostres demandes democràtiques. Han passat deu anys des de les consultes per la independència que van començar a Arenys de Munt el 2009 i el temps no ha desdibuixat el record d’un començament que no va decebre. Tampoc el 9-N del 2014 ni l’1-O del 2017. El dret a decidir aportat per Artur Mas en la seva etapa de president de la Generalitat, encara dona voltes tot i que el dret a l’autodeterminació va prendre ràpidament el seu lloc el 2010.…Continua llegint →
Com mots encreuats

Com mots encreuats

La política d’aquest mes d’agost ha sigut composar i difondre paraules i gestos amb significats diversos. L’acció política que vivim recorda l’entreteniment dels mots encreuats que ara Pedro Sánchez fa que no siguin ni horitzontals ni verticals. La imaginació per descobrir-los es perd en la poc dissimulada ambigüitat i permet totes les interpretacions. Maquiavel·lisme? El rei s’ha ficat de nou en política aprofitant l’inici de les vacances oficials a Marivent. No se sap si ho ha fet per crear incertesa o per raons d’imatge aprofitant l’onada de l’opinió pública favorable al fet que…Continua llegint →
Això de la nació

Això de la nació

Diuen que nació és una comunitat d’homes i dones que viuen en un mateix territori, que tenen un origen comú, unes institucions comunes, una mateixa llengua, que valoren el seu propi passat i que s’estima ella mateixa tal com és. La nació és tanmateix una comunitat de consciència que objectivament vincula els seus membres i és també una comunitat de cultura. L’historiador Pierre Vilar deia que Catalunya va ser des dels segles XII i XIV un esbós precoç d’Estat nació, que altres reconeixen dotat d’un constitucionalisme medieval i defensor de l’estat de dret.…Continua llegint →
Minories nacionals

Minories nacionals

Encara es discuteix com conceptuar les minories nacionals i els drets lingüístics dels pobles. Diverses conferencies europees i mundials s’han esforçat per unificar criteris, començant per Helsinki l’any 1975, la Carta de Paris de 1990 i la Conferència mundial de Viena de 1993. La Declaració de Durban de 2001 que fou el resultat més visible de la Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes d’Intolerància, celebrada per les Nacions Unides, va obrir el camí definitiu després de la Resolució de les Nacions Unides 47/135, La Convenció…Continua llegint →
Tenim drets lingüístics?

Tenim drets lingüístics?

Aquests dies sentim a parlar als partits dits constitucionalistes de la decisió d’eliminar a Catalunya la immersió lingüística, imposar el castellà a totes les administracions i eliminació del català. Aquesta proposta es presenta com a garantia de la llibertat i dels drets de tots, o sigui que se’ns presenta una visió molt particular de la igualtat. És aquest un vici de l’esperit de conquesta i assimilació del caràcter castellà? Los catalans, deia Valentí Almirall a ‘Lo Catalanisme’ el 1887, tenim distint idioma que els castellans i no formen un sol poble. Podem formar…Continua llegint →
Valors republicans i de país

Valors republicans i de país

Catalunya és un país diferent d’altres des del moment que disposa d’una tradició parlamentària des del segle XI. És també una societat més urbana que rural, vinculada al procés industrial i el comerç internacional. Catalunya sabem tots que s’ha fet amb aportació de recursos humans exteriors. Aquesta nova població va introduir a Catalunya altres cultures que han ampliat la riquesa lingüística i cultural. Però a tots ha guanyat l’esperit democràtic i la no violència. Catalunya ha passat molts anys sota el domini d’una hegemonia centralista que ha intentat imposar a més una llengua…Continua llegint →
Democràcia republicana

Democràcia republicana

Davant dels recels i desconfiances envers els dirigents catalans, cal recordar que la democràcia és el desenvolupament natural d’una fórmula política basada en la sobirania popular. També les lleis i la justícia s’han d’adaptar a aquest desenvolupament. Impedir-lo és dictadura. Hi ha diferència amb la que es va dir monarquia republicana? La democràcia exigeix avui una important dosi de liberalisme polític que no necessàriament ha de coincidir amb el liberalisme econòmic. Avui les democràcies tenen com a reptes la llibertat de l’individu, la igualtat, posar fre a la violència i defensar la diversitat…Continua llegint →
De nou a la cruïlla

De nou a la cruïlla

Revisar els fets polítics que s’han anat produint durant aquests darrers cinc anys ens ha de recordar allò tant trist de  Les dues Espanyes i aquells crits de “catalán judío renegado” a més de “catalán, lengua de perros” i “catalán de mierda”.. L’enfrontament permanent d’Espanya amb les aspiracions catalanes és rigorosament cert, acompanyat de la decisió de domini d’un poble sobre l’altra. Parlen constantment de pluralisme i llibertat, es diuen demòcrates, però no accepten la diversitat ni el dret de Catalunya a l’autodeterminació. Costa d’entendre, en un món que es diu civilitzat, que gent…Continua llegint →
Hostilitat política

Hostilitat política

  Ha quedat clar que el règim autonòmic no ha resolt els drets nacionals del poble català. També ha quedat clar que la Constitució de 1978 no reconeix la nació catalana, malgrat parlar de nacionalitats històriques. La LOAPA de 1982 va demostrar fins a quin punt dreta i esquerra espanyola estaven disposades a buidar de contingut el règim autonòmic català. L’Estat va mostrar sempre una aparença de democràcia que s’ha quedat en aparença. L’hostilitat segueix. La naturalesa autoritària de l’Estat espanyol, poc dissimulada, s’ha fet palesa amb la reacció seguida després de la…Continua llegint →