EL NACIONALISME CATALÀ NO FOU UN INVENT DE CONVERGÈNCIA NI D’HERIBERT BARRERA

Seguint a Rovira Virgili ens hem de remuntar als temps de Prat de la Riba per trobar un concepte clar de Catalunya nació, tot i que encara es parlava de regionalisme. És al diari Las Cuatre Barras de Vilafranca del Penedès on Pere Muntanyola, cita Rovira Virgili en el seu Resum d’història del catalanisme, incorpora a finals del segle XIX el subtítol de periòdic nacionalista.

El 1894 Prat de la Riba i Pere Muntanyola, amb la seva doctrina catalanista guanyaven el premi del Centre Català de Sabadell, obtenint l’edició de 100.000 exemplars àmpliament difosos.

L’any 1895 Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i lluís Duran i Ventosa van començar a col·laborar a La renaixença, vell diari catalanista que admeté publicar les fórmules nacionalistes.

Àngel Guimerà, per la seva banda es va convertir el mateix 1895 en president de l’Ateneu Barcelonès, fent un discurs presidencial memorable en català, tractant de la llengua catalana.

Però ben aviat va arribar la resposta al patriotisme català que va començar amb els atacs de la premsa de Madrid. El 13 de març era denunciada la Renaixença per un article de Prat de la Riba que exposava l’ideal nacionalista català que fou suspesa l’endemà.

També es va prohibir el repartiment del manifest Al poble català de la Unió Catalanista. La doctrina catalanista de Prat de la >Riba de 1894 fou denunciada i el Centre Català de Sabadell multat. Es van prohibir els actes de propaganda nacionalista catalana i es van denegar permisos per la publicació de periòdics catalans, diu Rovira i Virgili en el seu estudi.

Van començar les manifestacions de protesta i es va convocar un acte reivindicatiu que es va celebrar a Girona convocat per la Unió Catalanista, fora de la província de Barcelona per què la província tenia suspeses les garanties constitucionals de l’època.

La repressió practicada per l’Estat el segle XIX contra un incipient nacionalisme català va originar protestes i reivindicacions polítiques, que van reformular l’ideal nacionalista. Començant la crisi de l’Estat borbònic fracassat a ultramar amb la crisi colonial i el malcontentament de totes les classes socials, mentre el catalanisme s’anava estenent i també el sentiment de protesta contra el règim unitari.

El moviment patriòtic es va posar en marxa. Els Orfeons can col·laborar a l’extensió del sentiment i l’afirmació de la voluntat de Catalunya amb la intervenció del poble català en el moviment nacional que es va fer seu l’himne dels Segadors amb nova redacció que interpretava l’Orfeó Català.

Els anys transcorreguts no han canviat la història real del naixement del nacionalisme català modern i els seus creadors. Ara som aprenents del que va passar a finals del segle XIX, i som a principis del segle XXI. Queda doncs molt per fer.