ELS CATALANS SOM REPUBLICANS

Les enquestes diuen que el 74% dels catalans són republicans i només un 12% monàrquics. Aquesta dada és una més de les que preocupen els polítics espanyols i la monarquia. Catalunya no està per la continuïtat d’aquesta monarquia que ha mostrat el seu menyspreu per la causa dels catalans.

Republicanisme és el símil de dissidència perseguible, per què republicanisme és l’equivalent de la independència de la monarquia espanyola.

Parlar de ser favorable a una república no és ser colpista. És una manifestació d’una voluntat democràtica de canvi de forma d’Estat  i de règim polític.

La constitució va ser  el resultat d’un acord entre tradició i futur com diuen les dretes espanyolistes. I és veritat que la tradició es va mantenir per damunt del futur. Aquesta va significar la més greu amenaça a la democràcia que començava a néixer.

L’Estat constitucional va significar a més la conservació de la monarquia com a institució intocable i es va impedir la implantació d’un règim veritablement parlamentari com l’anglès, ja que el rei va seguir disposant d’amplis poders.

L’Estat es troba amb la polarització entre conservadorisme i reivindicacions socials. L’estat del benestar pateix les conseqüències de les crisis que afecten l’Estat i les pugnes entre els que governen i els que busquen enderrocar el govern actual.

Amb la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea disposem d’un important element en el patrimoni comú dels drets humans com diria Joan Ridao, que s’ha d’agrupar amb el Conveni Europeu de Drets Humans derivat del Tractat de Roma de 1950.

Però parlar de drets humans al regne d’Espanya per defensar el dret de Catalunya a la independència o a la implantació d’una República democràtica a Catalunya és com demanar ara com ara  música celestial.

Això explica també que la Taula de diàleg no s’ha reunit més des del 26 de febrer de 2020. Per l’Estat espanyol ja no es necessita perquè entenen que la confrontació s’ha acabat amb l’actual estat de relacions del govern central i la Generalitat.

El mateix Miquel Iceta ha dit recentment a Rac 1 que no hi ha res per dialogar, exclosos els temes que no  entren en el diàleg. Per això no hi ha pressa. Ja es reunirà, diuen, quan hi hagi alguna cosa de què parlar. La vida segueix  i l’estat de dret segueix també la seva via repressora sense dificultats. 

El que no podem entendre en democràcia és que no vulguin fer una consulta oficial sobre que volen els catalans. Seguir decidint el que tenen dret els catalans i el que no hi tenen dret és mala cosa i diu molt malament d’una democràcia que opera d’aquesta manera.