Encara es discuteix com conceptuar les minories nacionals i els drets lingüístics dels pobles. Diverses conferencies europees i mundials s’han esforçat per unificar criteris, començant per Helsinki l’any 1975, la Carta de Paris de 1990 i la Conferència mundial de Viena de 1993. La Declaració de Durban de 2001 que fou el resultat més visible de la Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes d’Intolerància, celebrada per les Nacions Unides, va obrir el camí definitiu després de la Resolució de les Nacions Unides 47/135, La Convenció…continue reading →

Aquests dies sentim a parlar als partits dits constitucionalistes de la decisió d’eliminar a Catalunya la immersió lingüística, imposar el castellà a totes les administracions i eliminació del català. Aquesta proposta es presenta com a garantia de la llibertat i dels drets de tots, o sigui que se’ns presenta una visió molt particular de la igualtat. És aquest un vici de l’esperit de conquesta i assimilació del caràcter castellà? Los catalans, deia Valentí Almirall a ‘Lo Catalanisme’ el 1887, tenim distint idioma que els castellans i no formen un sol poble. Podem formar…continue reading →

Davant dels recels i desconfiances envers els dirigents catalans, cal recordar que la democràcia és el desenvolupament natural d’una fórmula política basada en la sobirania popular. També les lleis i la justícia s’han d’adaptar a aquest desenvolupament. Impedir-lo és dictadura. Hi ha diferència amb la que es va dir monarquia republicana? La democràcia exigeix avui una important dosi de liberalisme polític que no necessàriament ha de coincidir amb el liberalisme econòmic. Avui les democràcies tenen com a reptes la llibertat de l’individu, la igualtat, posar fre a la violència i defensar la diversitat…continue reading →

Revisar els fets polítics que s’han anat produint durant aquests darrers cinc anys ens ha de recordar allò tant trist de  Les dues Espanyes i aquells crits de “catalán judío renegado” a més de “catalán, lengua de perros” i “catalán de mierda”.. L’enfrontament permanent d’Espanya amb les aspiracions catalanes és rigorosament cert, acompanyat de la decisió de domini d’un poble sobre l’altra. Parlen constantment de pluralisme i llibertat, es diuen demòcrates, però no accepten la diversitat ni el dret de Catalunya a l’autodeterminació. Costa d’entendre, en un món que es diu civilitzat, que gent…continue reading →

  Ha quedat clar que el règim autonòmic no ha resolt els drets nacionals del poble català. També ha quedat clar que la Constitució de 1978 no reconeix la nació catalana, malgrat parlar de nacionalitats històriques. La LOAPA de 1982 va demostrar fins a quin punt dreta i esquerra espanyola estaven disposades a buidar de contingut el règim autonòmic català. L’Estat va mostrar sempre una aparença de democràcia que s’ha quedat en aparença. L’hostilitat segueix. La naturalesa autoritària de l’Estat espanyol, poc dissimulada, s’ha fet palesa amb la reacció seguida després de la…continue reading →