Això de la nació

Això de la nació

Diuen que nació és una comunitat d’homes i dones que viuen en un mateix territori, que tenen un origen comú, unes institucions comunes, una mateixa llengua, que valoren el seu propi passat i que s’estima ella mateixa tal com és. La nació és tanmateix una comunitat de consciència que objectivament vincula els seus membres i és també una comunitat de cultura. L’historiador Pierre Vilar deia que Catalunya va ser des dels segles XII i XIV un esbós precoç d’Estat nació, que altres reconeixen dotat d’un constitucionalisme medieval i defensor de l’estat de dret.…continue reading →
Minories nacionals

Minories nacionals

Encara es discuteix com conceptuar les minories nacionals i els drets lingüístics dels pobles. Diverses conferencies europees i mundials s’han esforçat per unificar criteris, començant per Helsinki l’any 1975, la Carta de Paris de 1990 i la Conferència mundial de Viena de 1993. La Declaració de Durban de 2001 que fou el resultat més visible de la Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes d’Intolerància, celebrada per les Nacions Unides, va obrir el camí definitiu després de la Resolució de les Nacions Unides 47/135, La Convenció…continue reading →
Tenim drets lingüístics?

Tenim drets lingüístics?

Aquests dies sentim a parlar als partits dits constitucionalistes de la decisió d’eliminar a Catalunya la immersió lingüística, imposar el castellà a totes les administracions i eliminació del català. Aquesta proposta es presenta com a garantia de la llibertat i dels drets de tots, o sigui que se’ns presenta una visió molt particular de la igualtat. És aquest un vici de l’esperit de conquesta i assimilació del caràcter castellà? Los catalans, deia Valentí Almirall a ‘Lo Catalanisme’ el 1887, tenim distint idioma que els castellans i no formen un sol poble. Podem formar…continue reading →
Valors republicans i de país

Valors republicans i de país

Catalunya és un país diferent d’altres des del moment que disposa d’una tradició parlamentària des del segle XI. És també una societat més urbana que rural, vinculada al procés industrial i el comerç internacional. Catalunya sabem tots que s’ha fet amb aportació de recursos humans exteriors. Aquesta nova població va introduir a Catalunya altres cultures que han ampliat la riquesa lingüística i cultural. Però a tots ha guanyat l’esperit democràtic i la no violència. Catalunya ha passat molts anys sota el domini d’una hegemonia centralista que ha intentat imposar a més una llengua…continue reading →
Democràcia republicana

Democràcia republicana

Davant dels recels i desconfiances envers els dirigents catalans, cal recordar que la democràcia és el desenvolupament natural d’una fórmula política basada en la sobirania popular. També les lleis i la justícia s’han d’adaptar a aquest desenvolupament. Impedir-lo és dictadura. Hi ha diferència amb la que es va dir monarquia republicana? La democràcia exigeix avui una important dosi de liberalisme polític que no necessàriament ha de coincidir amb el liberalisme econòmic. Avui les democràcies tenen com a reptes la llibertat de l’individu, la igualtat, posar fre a la violència i defensar la diversitat…continue reading →
De nou a la cruïlla

De nou a la cruïlla

Revisar els fets polítics que s’han anat produint durant aquests darrers cinc anys ens ha de recordar allò tant trist de  Les dues Espanyes i aquells crits de “catalán judío renegado” a més de “catalán, lengua de perros” i “catalán de mierda”.. L’enfrontament permanent d’Espanya amb les aspiracions catalanes és rigorosament cert, acompanyat de la decisió de domini d’un poble sobre l’altra. Parlen constantment de pluralisme i llibertat, es diuen demòcrates, però no accepten la diversitat ni el dret de Catalunya a l’autodeterminació. Costa d’entendre, en un món que es diu civilitzat, que gent…continue reading →
Sopar polític del GEP i L’Opinió Socialdemòcrata – Gil Matamala demostra que la defensa del dret i la justícia no li permet jubilar-se

Sopar polític del GEP i L’Opinió Socialdemòcrata – Gil Matamala demostra que la defensa del dret i la justícia no li permet jubilar-se

Gil Matamala demostra que la defensa del dret i la justícia no li permet jubilar-se “Suprem i Constitucional no s’inventen tipus delictius, sinó interpretacions de pura ficció” Amb les memòries “He pogut fer les paus amb a meva pròpia història i amb molta gent”. August Gil Matamala, advocat des de 1960, lluitador pels drets humans i la democràcia, ha comentat la seva experiència davant dels tribunals, la seva visió del proper judicial Tribunal Suprem i la intenció de les seves memòries durant l’últim sopar organitzat pel Grup d’Estudis Polítics i L’Opinió Socialdemòcrata. Tot…continue reading →
Sopar del Grup d’Estudis Polítics amb la diputada ex-portaveu d’En Comú Podem, Elisenda Alamany

Sopar del Grup d’Estudis Polítics amb la diputada ex-portaveu d’En Comú Podem, Elisenda Alamany

  Elisenda Alamany: “El centre del sobiranisme ha de ser la nova esquerra, no qui va fer polítiques que ens van fer sortir al carrer” ❒ “Quant abans diguem que l’1-O no va ser el referèndum definitiu, millor” “El centre del nou sobiranisme ha de ser la nova esquerra”. Elisenda Alamany, diputada d’En Comú Podem, portaveu d’aquest grup parlamentari fins fa unes setmanes i ara promotora de la plataforma Sobiranistes, ha defensat aquest relleu al front de l’estratègia independentista en el sopar organitzat anit pel Grup d’Estudis Polítics i la web L’Opiniosocialdemòcrata. Conscient…continue reading →
Hostilitat política

Hostilitat política

  Ha quedat clar que el règim autonòmic no ha resolt els drets nacionals del poble català. També ha quedat clar que la Constitució de 1978 no reconeix la nació catalana, malgrat parlar de nacionalitats històriques. La LOAPA de 1982 va demostrar fins a quin punt dreta i esquerra espanyola estaven disposades a buidar de contingut el règim autonòmic català. L’Estat va mostrar sempre una aparença de democràcia que s’ha quedat en aparença. L’hostilitat segueix. La naturalesa autoritària de l’Estat espanyol, poc dissimulada, s’ha fet palesa amb la reacció seguida després de la…continue reading →