La covid com excusa

Quan estem discutint cada dia la gestió del problema global que ha generat el covid 19, hi ha qui considera que convé la unitat dels pobles ibèrics al voltant de la taula central que representa La Moncloa Institució. La opinió de Catalunya, avançada de la sanitat, la transformació industrial urgent i la investigació, no compta ni és escoltada.

No pensen a la Moncloa, i menys a la Zarzuela, que la diversitat és una mostra de riquesa, mentre que la unitat de paraula, de bandera i de pensament, encara que sigui amb l’excusa estètica, gramatical i ortogràfica, és signe de pobresa intel·lectual i de dirigisme. Ni la història ho justifica.

Estem arribant a un punt que ens fa difícil admetre que les coses es gestionin be segons ens diuen. Les contradiccions entre científics, metges i govern de l’estat han quedat paleses. Però el que mana és el que surt publicat al BOE.

Eva Granados i Ada Colau s’han mostrat les millors acòlits del règim espanyol a Catalunya. Cap paraula amable amb els catalans que no pensen com elles. El partidisme sectari les arrossega cap on no saben, però si que estan d’acord amb la idea d’unitat i de subordinació de Catalunya als interessos de l’Estat. No pensen en les avantatges de la política de proximitat i el principi de subsidiarietat pròpies d’una democràcia avançada a escala humana.

Volen aixecar el confinament quan tothom recomana seguir quinze dies més com a mínim per poder garantir un desconfinament esglaonat i segur. Catalunya és la més discrepant. Però la discrepància s’atribuirà al nacionalisme egoista dels catalans, l’excusa de sempre per trobar culpables.

La Moncloa, Madrid, està en un pla conegut com la Meseta, però aquesta terra plana està rodejada de matolls de funcionaris que no deixen veure la importància de la diversitat en la formació de l’opinió, i més si són de partit. No els interessa les més de les vegades que es vulgui enterbolir la seva pau i el sou fix amb idees que no han sigut gestionades per el partit o els seus motors ideològics.

Parlar del covid 19 els permet a tots divagar i el confinament no veure més enllà dels matolls. No interessa que la riquesa com diria Anguita sigui la de les indústries i la del camp, per què cal seguir protegint els negocis no productius i l’especulació que omple la bombolla.

Dretes i esquerres espanyoles aprofiten ara la por de la societat i l’ansietat que produeix la intranquil·litat motivada per les emocions del moment. Confonen sentit d’auto responsabilitat amb obediència.

El que queda clar també, és que les pressions dels empresaris que els ERTE han fet evidents, per traslladar a l’Estat empobrit i endeutat el preu de la crisi, no poden obligar el govern espanyol a prendre acords contraris als interessos generals de la població i sacrificar encara més el poc que queda del benestar social.

El govern socialista espanyol, amb la proposta de nou Pacte de la Moncloa ha donat un pas endavant en la seva tasca contra el procés independentista català, aprofitant l’aturada del diàleg compromès en lloc de parlar d’un nou Pacte de San Sebastián per reformar la malmesa i decadent democràcia espanyola. És evident que La Covid 19 ha sigut una excusa molt ben trobada.