Montserrat Tura, es declara independentista funcional i recomana no saltar-se la llei i vetllar pel lideratge

Montserrat Tura amb Ramón Vinyals

Montserrat Tura, la última convidada dels sopars que organitza el Grup d’Estudis Polítics, Moviment d’Esquerres i L’Opinió Socialdemòcrata,es defineix com a “independentista funcional” però a l’hora es manifesta crítica amb com s’han dut els darrers mesos del Procés i alerta sobre el perill de que Catalunya perdi la condició de líder en modernitat, progressisme, dinamisme i riquesa.

Tot aquest capital no es pot posar en perill, en opinió de l’ex consellera d’Interior i de Justícia i ex alcaldessa de Mollet del Vallès, per l’obsessió de parlar només de la independència sense aclarir de “quina independència estem parlant”.

Aquesta actitud expectant l’ha dut a deixar de militar en el PSC després de 30 anys de fidelitat amb carnet, però sense abjurar del seu passat i sense haver trobat tampoc unes sigles on enquadrar-se, potser perquè és crítica i exigent en la claredat.

Hi ha unes expressions que va repetir sovint durant el sopar: “senzill”, “lineal”, simplificar”. Es refereix a la manca de respostes serioses i meditades als múltiples reptes que viu la societat actual i enfront dels quals prima el tacticisme per damunt de la reflexió. Sobretot en el món polític.

Tura va iniciar la seva intervenció responent a les paraules introductòries de Pau Miserachs que s’havia referit a les frases “la realitat no té final” o “no hem de buscar la llum de l’instant, sinó la perspectiva del futur” de l’anarquista gallec Álvarez Flores. Al respecte, l’ex consellera va respondre que “vivim moments de perplexitat perquè a problemes molt complexes hem donat respostes molt senzilles, lineals”.

Això li va donar peu a retratar el comportament de la socialdemocràcia, font ideològica de la que va participar i de la que reclama que compatibilitzi fer possible la llibertat amb col·laborar amb el mercat. En aquest sentit considera que els estats nació han deixat de ser eficaços en la redistribució fiscal perquè la globalització ha trastocat aquest esquema en emergir països del continent asiàtic amb una altra economia de mercat  menys preocupada pels drets i el benestar.

Socialistes orfes en ple debat

La resposta europea a aquest canvi de lideratge econòmic ha estat el sorgiment dels moviments populistes que creuen que tot és possible.

Aquí Montserrat Tura fa un paral·lelisme amb l’actualitat catalana: “com que a Catalunya se l’ha castigat fiscalment i l’Estat ha estat incapaç de complir el pacte constitucional de 1978 que reconeix les nacionalitats, això ha dut a una resposta que també és una formulació senzilla: la independència”.

Aquesta aposta que al seu entendre és “senzilla i lineal” la fonamenta en el desconeixement de què hem fet gala sobre el que és l’Estat i la seva articulació. Per això creu un error imperdonable tirar endavant la iniciativa sobiranista des de l’incompliment de la llei, i més quan això es vehicula des de les pròpies institucions i no com a culminació de la desobediència civil, que fan servir els ciutadans, no el poder.

La conferenciant va aprofitar aquest punt per fer un llarg i documentat repàs sobre els diversos moviments del catalanisme polític des de finals del segle XIX ençà, i dels errors comesos que convé no repetir. Entre altres, que en els moments culminants el catalanisme es divideixi per raons d’alineament de classe social. “No tinc la solució màgica, però no es pot reescriure el passat ni repetir-lo” conclou amb un cert desconcert perquè Ciutadans ocupi ara l’espai que corresponia a l’esquerra al cinturó barceloní.

Va recordar que l’Estat no ha recollit el sentiment nacional i les negatives han produït l’efervescència nacionalista. Segons Tura, el PP, amb la majoria de 2011 ha anat destruint tot el que toca endurint les lleis de seguretat ciutadana.

També va recordar que vam votar les lleis i el marc legal és fruit de tots plegats, si bé l’Estat ha incomplert la Constitució negant la nacionalitat històrica de Catalunya que es va pactar a la Constitució, és a dir la personalitat històrica de Catalunya i les institucions seculars.

Partidària d’aprofitar els mecanismes de la pròpia llei, sense trencar-la, Montserrat Tura recorda que la Constitució espanyola és fruit també de l’afany els catalans i que és l’Estat espanyol qui l’està incomplint. Per això, “no hi havia cap necessitat de situar-nos fora de la llei i perdre el bé més preuat”.

“Hem de reconduir el que passa a Catalunya, però no com a vençuts, perquè mai hem claudicat” llença com a missatge optimista ui positiu tot i preguntar-se “vull saber què és independència sí o sí”.

“Això és molt més difícil del que ens han dit –aconsella als hiperventilats- i no sempre hem tingut bons aliats”. I aquí és on Montserrat Tura torna a advertir que “ajornar la resolució dels problemes perquè es prioritza la reivindicació nacional ens durà a un període de decadència” i segueix advertint que “podem perdre el lideratge de la modernitat, el dinamisme i el progressisme a mans d’altres comunitats autònomes que ja no tenen res a envejar en matèria sanitària, per exemple, activitat a la que Tura ha tornat després del seu llarg pas per la política.

A modus de recepta va recomanar l’estratègia de la intel·ligència, no de la reacció. “Siguem propositius, no reactius”.

Durant la seva dissertació, no van faltar referències al seu oncle, Jordi Solé Tura “que deia coses d’una actualitat enorme”.

Jesús Conte