Per no equivocar-nos

Per no equivocar-nos, tenim capacitat per defensar la veritat?

Tenim capacitat per defensar la veritat? Admetem que a la política les ideologies són utilitzades com estratègia de marketing per fer-se amb el poder? Podem creure que els afiliats d’un partit tenen alguna cosa a veure amb els quadres o aparell d’aquest mateix partit?

La política està condicionada actualment per la dominació digital que ho condiciona tot, com també la supervivència de la política. El món digital és la via de connexió i de relacions, d’intrigues i de la mentida que recullen les fake news per destruir la veritat i l’honestedat.

La credibilitat de la democràcia i la cohesió social depenen de la comunicació digital també per fer front als règims autoritaris i els que els defensen com a solució promovent la revolució de la mentida.

En la nova política del marketing organitzat combatre el joc brut exigeix escoltar per trencar la soledat de les persones, establir noves relacions humanes , rebaixar les tensions i respectar la dignitat humana que recullen els drets humans.

La democràcia mor quan el ciutadà no se sent escoltat i es crispa la societat que entra en situacions de plantejaments polaritzats, en els que el que menys compte és el bé comú. En aquest cas qui guanya és la reacció contra la soledat del ciutadà que persegueix establir el gregarisme.

A les darreres eleccions de Castella i Lleó, la tercera força més votada ha sigut VOX amb 211.000 electors, condicionant la formació del futur govern de la Comunitat Autònoma. Ha sigut un assaig de cara a futur. Avui a VOX se li reconeix un possible 21% de vots en unes generals mentre que el PP retrocedeix i es queda per sota de VOX. El desviament de la intenció de vot a favor de VOX sobretot a les comunitats on el nacionalisme espanyol està més arrelat és demostratiu del que pensa molta part de la població sobre la democràcia que no resolt els problemes d’inseguretat, l’avortament, la llibertat sexual, la violència de gènere i el constant record dels crims de la guerra civil espanyola.

VOX hi és en la política espanyola ds de 2013, escindida del PP. És un partit que atempta contra els elements més bàsics de la democràcia, a Catalunya pretenent tancar TV 3 i Catalunya Radio, dissoldre el parlament i destituir el govern de la Generalitat, entre altres mesures contra l’independentisme.

És un partit que té un dir feixista i alimenta l’odi entre comunitats sense conseqüències i a més exigeixen la derogació de la llei de la memòria històrica i la llei contra la violència de gènere.

VOX no dissimula la seva clara ofensiva reaccionària i feixista contra els drets humans, la llibertat i la diversitat, criminalitzant el moviment feminista, la immigració i els independentistes catalans també anomenats colpistes. Al Parlament de Catalunya no dissimulen gens el que volen i el seu objectiu anticatalà.

A molts analistes els sorprèn que sigui permissible en democràcia l’existència d’un partit com VOX i que aparegui tant votant nostàlgic d’una dictadura. El que es veu és una involució de la política i de la mateixa societat cap a radicalismes antidemocràtics.

L’existència i la puixança de l’extrema dreta en política i en governs és mostra d’un fracàs polític dels partits basats en la democràcia liberal i d’una decepció cada dia més ample en la democràcia.

Redefinir el paper de l’Estat cap una o altra banda està en joc, pels problemes estructurals que es poden produir si les ultradretes s’imposen políticament a les properes eleccions generals amb el vot favorable dels nostàlgics de la dictadura que es va intentar extirpar el 1977.