PUNTS DE DISCUSSIÓ PER UNA NEGOCIACIÓ AMB L’ESTAT

Actualització: 23 de setembre del 2020.

Diuen que aviat es reunirà la taula de diàleg. Catalunya ha d’estar preparada per afirmar i exigir tot allò que és irrenunciable i imprescriptible per a la dignitat humana. És inacceptable que el govern espanyol esperi a veure si el president Joaquim Torra resulta inhabilitat pel Tribunal Suprem. Ja no haurien d’haver donat lloc a aquesta situació.

Caldrà deixar clar que és legítim el dret del poble català d’accedir a la independència per vies democràtiques, per molt que el Tribunal Constitucional i el Suprem diguin que no. La lliure determinació d’un poble està reconeguda per l’article 21 de la declaració Universal dels Drets Humans de 1948 i els Pactes Internacionals de 1966 i aquesta declaració és llei a Espanya.

Hem d’exigir doncs el reconeixement immediat del dret del poble català a ser protegit com a minoria nacional davant de tota discriminació i destrucció, com és el cas de la sentència del tribunal Constitucional del 27 de juny de 2010 que va negar el fet nacional català. Els drets de Catalunya no estan supeditats a la legislació de la dictadura franquista, ni a una Constitució de 1978 contradictòria amb el fet nacional català, sinó que venen de molt abans.

També cal que el Regne d’Espanya reconegui com a  inaplicable i invàlid el Decret de Nova Planta de Felip V de 16 de gener de 1716, que va suprimir les institucions de Catalunya i va prohibir la llengua i la cultura catalanes, infringint els acords del Tractat d’Utrecht del 7 abril de 1713.

Per fer bé les coses, l’Estat haurà d’acceptar l’informe De Zayas aprovat per l’Assemblea de les Nacions Unides de 2014, amb la referència A/69/272, que denuncia la transgressió del Dret Internacional per part del Regne d’Espanya, on fa referència als drets nacionals de Catalunya a l’autodeterminació.

No veiem, però el compromís de l’Estat de promoure la pau, el pluralisme i la no discriminació de Catalunya, la tolerància, el respecte i el benestar del poble català, com a poble europeu d’acord amb allò previst a l’article 21 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de 2007.

Han de reconèixer a Madrid, per tant, que les Nacions Unides, al igual que la OSCE, organitzacions a les que pertany el Regne d’Espanya, han situat per damunt de totes les consideracions el respecte a les sobiranies nacionals, legitimant els drets minoritaris de tots els pobles, reconeixent el dret a la lliure determinació dels pobles sobre el seu futur polític, econòmic, social i cultural.

Segueix pendent de diàleg la renuncia del Govern de l’Estat espanyol a seguir suspenent constitucionalment els drets i llibertats de Catalunya, acceptant Espanya trobar solucions per acceptar i aplicar a Espanya els principis i solucions que ofereixen les Nacions Unides i el Dret Internacional sobre l’autodeterminació, aixecant el mur contrari que significa la utilització de la Constitució Espanyola contra els drets de Catalunya i l’aplicació del dret internacional assumit com a propi.

També trobem pendent de resoldre el reconeixement de la barbaritat de l’aplicació del delicte de sedició als polítics catalans, actualment empresonats per convocar el 2017 un referèndum despenalitzat anys abans, i decretar una amnistia pel seu alliberament immediat com demanen les Nacions Unides, a més de posar punt i final legal a totes les causes obertes contra els independentistes catalans.

L’Estat espanyol ha d’assumir i acceptar, en tot cas, la proclamació de la independència de Catalunya per la via unilateral, en el cas que les eleccions al Parlament de Catalunya ofereixin un resultat favorable als partits independentistes en més del 50% dels vots emesos, i afavorir el procés democràtic per la seva implementació, també si es vol consolidar o conformar amb un referèndum posterior.