SÓN MORTALS ELS PARTITS?

Durant aquests darrers quaranta anys hem vist nàixer i també desaparèixer molts partits, alguns que havien sigut guanyadors. La pèrdua de confiança de l’electorat, la disgregació, les diferències internes tant en la lluita pel poder com en l’evolució ideològica, el favor i el desfavor electoral, no asseguren  a cap partit una vida duradora.

Hi ha partits que simplement han desaparegut per manca de seguidors. Altres per fusió o absorció. També per desastres electorals com li està succeint a Ciutadans que les enquestes no li atorguen més d’un 3% en unes eleccions generals.  Així mateix, s’han produït escissions  al centredreta que no han aconseguit entrar al Parlament i han caigut en el silenci.

Alguns partits s’han presentat a les eleccions amb una corona mortuòria i altres s’hi presentaran en el futur sense voler veure que la societat està canviant de criteris. 

La convergència de les polítiques d’esquerres i de dretes per salvar les crisis econòmiques i socials està creant el nou marc en què les grans lluites ideològiques perden pes.

D’entre les funcions tradicionals dels partits s’ha perdut la d’educació política i formació de la població i només omplen actes amb la militància mobilitzada  que les televisions difonen com actes de masses. 

Els partits avui són societats d’electes i no s’alliberen de la desconfiança que generen quan les prioritats polítiques que orienten s’allunyen del que és el mandat popular.

El capital històric no és el pilar que pugui impedir la desaparició d’un partit com va passar amb el PSUC i després Iniciativa per Catalunya. El mateix a dir de CDC i UDC. Aquests partits no van transformar-se i no van canviar la seva estructura que se’ls va endur, alguns carregats de deutes.

De moment el que ha mort en la política actual és la bipolarització. Ja no existeixen majories absolutes. Les regles canvien i això permet la formació de noves alternatives polítiques. 

El mateix pot passar a Catalunya  en el cas que la gestió dels partits que governen la Generalitat perdi el favor popular i aquest electorat no vulgui fiar en els socialistes ni en els comuns ni en les  dretes unionistes.

Quan els polítics  es queden sense projecte i només parlen del control de les institucions, la població condemna els partits que no són portadors d’un sistema de valors, sinó que són merament defensors d’interessos que no representen cap voluntat col·lectiva i es mostren incapaços de dur endavant cap transformació de les coses.