Sopar polític amb Pere Bonnin – Fidelitat a les arrels, passat i memòria històrica.

Pere Bonnin explica en un sopar debat com els castellans van envahir Catalunya aplicant la judeofòbia, i els secrets el judaísme.

Fidelitat a les arrels, passat i memòria històrica, base de la supervivència d’un poble. És la força de la tribu de Judà que no va desaparèixer.. Dona la idea de força, demana fidelitat i estimació pels demés igual que a tu mateix i els avant passats.

Pere Bonnin afirma que falta una certa autocrítica de la història dels jueus. Els catalans a diferència dels jueus no som autocrítics i molt propensos a desesperar, sobretot quan els diuen que no són els jueus i no poden constituir una comunitat separada d’Espanya.

La història del poble jueu és desgraciada. És la història d’una minoria que planta cara, que no s’arruga davant ningú. La gran llei és la llei de Moisés. Són els punts primaris humans que la legislació posterior ha complicat i amb aquests punts bàsics es governa el món pacíficament.

La llei de Moisés és aplicable a tot el món en qualsevol situació. Dona la idea de força, demana fidelitat i estimació pels demés igual que a tu mateix i els avant passats. A Catalunya hem de ser fidels als avant passats creadors de Catalunya com a nació i és la nostra herència per a compartir amb el que ve de fora.

A Catalunya la força de la monarquia catalana eren els jueus, per la seva activitat comercial. Per això es va produir la persecució dels jueus el segle XII per la Inquisició fou un atac a la monarquia catalana. La Inquisició castellana es va implantar a als països catalans amb la protesta de les Universitats per ser independents.

El Compromís de Casp de 1412 va obrir la porta a la Inquisició a Catalunya. El 1431 la inquisició comença una bogeria persecutòria dels jueus, fou la de les garrotades i les execucions. S’obligava al jueu a convertir-se al cristianisme sense explicar-li a que es convertia.

Els jueus quedaven fora de la llei i tot era impune contra ells. Es tractava   d’assassinar-los civilment, llevant-los la personalitat civil, com va fer Hitler a Alemanya.

La finalitat de la dinastia castellana era la unificació de la península ibèrica a través de la religió, servint-se de la inquisició per castellanitzar, imposar el castellà com a idioma oficial. Van convertir el Vaticà en enemic de Catalunya per la qüestió jueva.

Anar contra els jueus era acabar amb la classe mitjana que eren jueus, però hi havia altres catalans o llinatges que tenien una arrel cultural comuna. Un cristià vell és un jueu nou, doncs el cristianisme es va estendre a través de les comunitats jueves. La bona nova de la vinguda del Messies s’explicava des de baix a dalt. Així, fou possible que Plató treies els seus diàlegs de les comunitats jueves, partint de la base que la veritat surt del diàleg.

Cal destacar que, sense territori propi, i magnificada la persecució del poble jueu, aquest ha mantingut la seva religió i la seva cultura.

Pels jueus, el cristianisme instal·lat a l’imperi Romà com a religió de l’Emperador convivint amb els deus de l’imperi, fou un col·lage de religions. El símbol el déu Mitra convertit en la Mitra dels Bisbes,   , l’organització eclesial com la d’un exèrcit romà, la cerimònia de la missa oficiada d’esquena al públic, convertir el sopar dels jueus en una cerimònia de culte, però això no va impedir la persecució dels jueus també sota l’Imperi Romà.

Els jueus han fet la cultura urbana per les exigències del bany ritual i les necessitats alimentàries, a més de les exigències cerimonials en grup.

És cert que hi ha jueus que s’han arrugat i han desaparegut. Però es que es van mantenir fidels hi són. I avui els jueus han fet un país envoltat d’enemics.

Catalunya no són les quatre províncies actuals, sinó un conjunt de pobles i territoris avui exterior. Catalunya són València, les Balears, Sardenya, Sicília, El Vallespir, el Conflent, l’anomenada Catalunya Nord perduda pel tractat dels Pirineus de 1659, i algun altra territori més.

Per això quan es parla d’independència s’hauria de parlar de la independència i reunificació de tot Catalunya, en lloc de només de les quatre províncies espanyoles.

 

Fotografies de Miquel Alonso